Divendres, 21 de març del 2014.-

Ens trobem al despatx del Parlament de la, en aquell moment, diputada del Partit Socialista de Catalunya. Joan Vilar assegura que ella és una “persona clau” pel llibre. Es van conèixer quan era diputada, més tard va ser consellera, després una altra vegada diputada del PSC i, actualment, és diputada no adscrita perquè va deixar el partit socialista aquest mes de gener del 2015.

Un dia, fa més de quinze anys, Marina Geli va topar per la cambra amb el president de l’ACEDE i li va preguntar encuriosida que “qui ets i a quin grup parlamentari pertanys”, perquè no feia més que veure’l recórrer sovint els passadissos del Parlament.

Submergits en el passat, i envoltats de l’atmosfera que confereixen els despatxos dels diputats atapeïts de papers, de llibres i de molta feina per avançar, recordaven plegats aquests moments. Entre riures i somriures, la diputada va exclamar mirant al Joan: “Vivies al Parlament i formaves part del paisatge!”

Va ser llavors, en aquell primer contacte, quan Vilar va demanar-li que entrés a formar part de l’ACEDE i, durant un esmorzar, ella va acceptar “encantada”. Des d’aquell moment no han pogut fer més que agrair-li que “hagi escoltat les nostres propostes, que són les de la ciutadania i dels sectors empresarials”.

Durant uns anys, els nostres lobbistes la van recolzar amb el tema de la regulació de les medicines naturals, historia que explicarem més endavant, però de la qual podem avançar que junts van aconseguir regular-ho al Parlament de Catalunya malgrat que, com moltes altres realitats, no van aconseguir arribar a implantar la idea a nivell estatal.

El vincle que mantenen amb la diputada és, en definitiva i en paraules de Geli, una “relació de privilegi perquè engloben tots els sectors”. Es nota la complicitat. Seiem els quatre i comencem l’entrevista en un ambient molt familiar.

---

Marina Geli: A la vostra associació no voleu ser una patronal, sinó un lobby en el sentit positiu, oi?

Jaume Pallerols: Lobby sectorial, de defensa d’interessos de sectors.

Marina Geli: Un lobby s’ha de regular. És un dels debats que hem de fer. Jo els dic que, teòricament, una llei de transparència hauria de regular els lobbies que existeixen, i més encara amb tots els debats que tenim avui. Si no tot sembla corrupció i tràfic d’influències, m’entens?

Marta Escobar: També de cara a la ciutadania.

Marina Geli: La imatge que tenen és bestial.

Joan Vilar: Això, Marina, és el que volem dir en el nostre llibre.

Marina Geli: Jo estic totalment a favor perquè, ara, gairebé fa por veure algú perquè et diran que estàs fent tràfic d’influències. Jo, personalment, no tinc la sensació d’haver-ho fet.

Joan Vilar: I jo ho sé personalment, amb la d’anys que fa que et conec!

El lobby és legítim perquè és una iniciativa privada que fan els individus o associacions al marge d’una empresa.

Marina Geli: Jo estic en un sector on hi ha quantitat de lobbies i forts, però jo dormo bé. Hi ha parlamentaris que diuen unes coses que, perdoneu-me, neguen la iniciativa privada. Això és legítim perquè és una iniciativa privada que fan els individus o associacions al marge d’una empresa. També hi ha moviments que s’agrupen per defensar interessos legítims, faltaria més!

Joan Vilar: De totes maneres, nosaltres estem a favor del lobby. Vam ser l’única plataforma –crec- a Espanya que fa quinze anys vam dir que no sortíem de l’armari, que érem lobby. Tenim dos objectius. El primer, el del lobby participatiu…

Marina Geli: (El talla) Deliberatiu, com quan fèieu dinars al Parlament. Me’n recordo perfectament. Com no me n’he de recordar, si aquí a baix ens reuníem tots?!

Joan Vilar: L’Ernest Benach ens va dedicar vuit pàgines de l’anuari del Parlament, felicitant-nos i animant-nos pel lobby que fem. Avui, hem volgut tenir aquesta reunió perquè ja coneixes l’ACEDE i volem posar-te una mica al dia. Però, sobretot, perquè tu ets una persona clau pel nostre llibre i t’explicaré per què. Primer, pels anys que fa que ens coneixem. I segon, perquè ens vam conèixer quan eres diputada i després consellera del Govern, quan el Jaume i jo et recolzàvem amb el tema de la regulació de les medicines naturals.

Marina Geli: I ara he tornat a la càrrega, una mica. Vam dir de tornar a portar aquí la regulació perquè aquest govern està fent moltes inspeccions. Van venir a veure’m i, de fet, acabaré presentant un llibre d’un noi sobre homeopatia un dia d’aquests. Llavors, vaig fer una proposta de resolució, que va ser signada per tots els partits menys per Convergència. Aquí, els lobbies que estaven en contra eren bàsicament els dels fisioterapeutes i alguns metges per la competència deslleial. A més, l’Estat ens va fer aquella mala jugada, que no els perdonaré mai, perquè Elena Salgado… No han fet ni han deixat fer, aquest és el drama.

Joan Vilar: D’això volíem parlar.

Marina Geli: I, a més, estan incomplint recomanacions europees que fa molts anys que ens les fan. Aquí els terapeutes paguen un NIF, no? En aquest cas estic totalment a favor de regular les medicines naturals, igual que ho estic de la regulació del cànnabis. Al món hi ha debats molt interessants. Tant a Uruguai com a Colorado ja és una activitat econòmica i sanitària regulada. La gent només mira el seu melic. Perdoneu-me, però és que veig un nivell…

Joan Vilar: T’agraïm la sinceritat.

Jaume Pallerols: El nivell ja el veiem als programes de la tele.

Marina Geli: La gent parla de tot sense tenir ni idea de res. El conseller de Salut que, perdoneu-me, s’explica fatal, i els altres…

Joan Vilar: Nosaltres li fem un curs de comunicació (riuen).

Marina Geli: Jo els hi ho he dit moltes vegades que comunica molt malament. Convergència té totalment això vetat.

Joan Vilar: En aquest llibre volem explicar casos del lobby que hem fet. Per a nosaltres va haver-hi un lobby d’èxit, que va ser la creació de la patronal –recordes?-, amb Alfons Vinyals. Això és un exemple de què hi ha una necessitat d’un sector que necessita una regulació perquè un 50% dels catalans utilitzen medicines naturals, com l’acupuntura, l’homeopatia o les teràpies manuals. Inclús els veterinaris les utilitzen pels animals.

Jaume Pallerols: Jo el que dic és que si a Alemanya està regulat i ara resulta que Portugal ens passa per davant…

Joan Vilar: Saps on vam fracassar, consellera?

Marina Geli: A Madrid.

Joan Vilar: Saps per què? Et seré molt sincer, i ja t’ho vaig dir en aquella època. Vam posar al front de la patronal a Francesca Simeón que ni escoltava, ni anava a una. El Jaume i jo li vam dir a Madrid que per aquest camí no ho aconseguiríem mai. Va anar per darrere enfrontant-se a Comissions Obreres i també teníem en contra el col·legi de metges i de fisioterapeutes i a UGT.

Hauríem d’haver regulat la via dels terapeutes a través de la Formació Professional per una competència exclusiva de la Generalitat.

Marina Geli: CC.OO. i UGT ens van fer molt de mal. Però nosaltres hauríem d’haver regulat la via dels terapeutes a través de la Formació Professional per una competència exclusiva de la Generalitat. Jo ho vaig fer amb el transport sanitari i va anar molt bé.

Joan Vilar: Ara tindríem una altra via: la dels certificats de professionalitat. I aquí no intervindria Educació, només Treball i podríem pactar amb Ocupació.

Marina Geli: La Direcció General de Recursos ara està fent inspeccions y posant multes.

Joan Vilar: Vols tornar a reprendre-ho?

Marina Geli: Jo ja t’he dit que estem tornant a reprendre-ho.

Joan Vilar: Això està bé. Vam fracassar en una època i ho reprenem en una altra.

Marina Geli: Però tots estaven a favor de signar el document que vaig presentar menys Convergència.

Jaume Pallerols: Si Esquerra està a favor, Convergència al final…

Joan Vilar: Però seria a nivell català o estatal?

Marina Geli: Català, si-us-plau! Hem de regular el que podem per la via de la Formació Professional i que Salut ho reconegui. És una decisió política. Hem de regular quina és, per a l’exercici de la professió, l’acreditació necessària de formació teorico-pràctica; quins són els requeriments de registre sanitari necessaris per obrir un centre i els centres de formació. Una altra cosa que ens va tallar el procés va ser la divisió entre els centres de formació de Catalunya.

Joan Vilar: Ara tindries dues vies, consellera. La de la Formació Professional i la via de la certificació. Això és tan senzill com que l’Institut de Qualificacions ho valori.

Marina Geli: Ara podríeu tornar a obrir el tema.

Joan Vilar: Amb tu directament?

Marina Geli: Sí, ara, durant  l’entrevista. Encara que jo ara no sóc la portaveu, el PSC està a favor.

Joan Vilar: Ens interesses tu. En la primera fase, vas explicar una anècdota durant un dinar de com em vas conèixer. Jo venia més sovint fa quinze anys que ara i un dia em vas mirar i em vas dir: “Tu qui ets i a quin grup parlamentari pertanys?”

Marina Geli: Vivies al Parlament! Formaves part del paisatge (diu rient).

Joan Vilar: En aquella època jo era més jove i amb bigoti, tenia una mica cara de fatxenda i semblava l’Aznar (bromeja). Llavors, et vaig explicar que era el president de l’ACEDE i et vaig dir que m’agradaria que entressis a formar-hi part. Un dia vam esmorzar, t’ho vaig explicar i em vas dir que n’estaries encantada. Vam agafar confiança ja com a diputada i, com a consellera, he de dir-te que has sigut una dels pocs que més ha escoltat, no només les propostes de l’ACEDE, sinó també a la ciutadania i als sectors empresarials. A part d’això, el projecte de les medicines naturals era un projecte bo per a Catalunya, que es va regular aquí al Parlament.

Marina Geli: Sí, a l’Hospital de Mataró vam obrir dues línies d’investigació. Una per a patologies de columna amb els professionals de l’hospital, oferint-los acupuntura i teràpia manual versus la medicina convencional. L’altra va ser amb pacients de càncer de cures pal·liatives. Ens vam atrevir a fer-ho en un hospital públic i està avaluat. Però vam voler fer-ho a l’Hospital de Sant Pau quan va haver-hi el canvi del govern a l’Estat espanyol. Hi havia metges a la primària, i a tots els centres de rehabilitació que utilitzen teràpies manuals, que prescrivien en receptes blanques l’homeopatia. Això va passar i amb un resultat i una acceptació magnífica de tothom. Jo vaig a un osteòpata i sóc doctora internista. Em va perfecte.

Marta Escobar: Llavors, fa ús de medicines naturals?

Marina Geli: Sí, i a més fa anys. Al govern, del que jo formava part, vaig preguntar quants utilitzaven algun tipus de teràpia natural. Eren un 60% i en aquell govern hi havia molts metges. Tots estaven d’acord en la regulació, tant des del punt de vista sanitari, com per a la reducció de danys. Jo sempre he pensat que hi ha molt intrús i molt de quinqui. La medicina natural està en situació alegal però, en canvi, paga a Hisenda. Té un epígraf específic: “Paramèdics”. El col·lectiu d’infermeria, és curiós, és el que millor ho ha entès i estava totalment a favor de la regulació. Mai ho van veure com a una competència. Saben que la teràpia manual en els pacients crònics i gent gran no té color. I en el camp de curar això està més interioritzat en el terreny de l’infermeria. Els fisioterapeutes ho veien com a un competidor. Però hem de discriminar l’intrusisme i la mala praxis.

Joan Vilar: Es va crear una patronal catalana de tots els naturòpates. Hauríem de parlar amb Alfons Vinyals.

Marta Escobar: Encara existeix?

Joan Vilar: Sí, però no ha quallat.

Jaume Pallerols: De fet, existeixen les dues associacions.

Joan Vilar: Es va crear una de CC.OO. y una d’UGT.

Marina Geli: No va haver-hi unitat d’acció i aquest és un tema important no menor. Nosaltres vam crear un grup de treball a l’Institut d’Estudis de la Salut i dins de la direcció general que portava el doctor Rafael Manzanera, on durant molts mesos, per no dir anys, vam estar treballar abans de decidir el decret de regulació. I vam treballar en les tres línies que he dit abans: l’acreditació teorico-pràctica que ha de tenir un terapeuta –deixant de banda els metges o professionals del món sanitari que poden fer postgraus- havíem de regular la professió, l’activitat econòmica i els centres de formació. Hi havia cursos d’acupuntura online!

Marta Escobar: Quin interès hi ha per no regular les teràpies naturals?

Marina Geli: Ens vam encallar amb la por a la competència. Va haver-hi falta d’unitat d’acció per part de les patronals, van voler regular coses que potser estaven a la frontera de les competències de Catalunya i de l’Estat i, a més, estaven els lobbies mèdics i col·legis professionals, bàsicament de metges i fisioterapeutes, que pressionaven el ministeri de Sanitat. A Catalunya hi havia unanimitat política. Convergència hi estava d’acord.

Joan Vilar: El programa electoral del PSOE portava la regulació de les teràpies naturals.

Marta Escobar: Però només va quedar escrit al programa.

Joan Vilar: Va quedar pel que ha dit la consellera. Els lobbies i la falta d’unitat patronal i sindical.

Jaume Pallerols: Nosaltres vam asseure a les dues parts i hi havia un enfrontament que no entenia.

Marina Geli: Va haver-hi una certa competència per crear un lobby molt impotant.

Joan Vilar: A mi em va saber molt de greu perquè estava dins del programa del PSOE, ho haguéssim pogut aprofitar.

Falta valentia política. En aquests moments de retallades, ningú s’atreveix a dir que hem de regular aquestes coses perquè semblaria que volem que la gent vagi pel camí de les teràpies naturals i no estan provades científicament.

Marina Geli: Falta valentia política. En aquests moments de retallades, ningú s’atreveix a dir que hem de regular aquestes coses perquè semblaria que volem que la gent vagi pel camí de les teràpies naturals i no estan provades científicament. El Parlament, a demanda dels propis, ha tornat a obrir –encara no és públic- la possibilitat d’instar al govern de la Generalitat per regular-ho. Aquests últims mesos ja han començat les converses series entre tots els grups parlamentaris i, excepte Convergència que estava pendent de dir alguna cosa, la resta trobava bé tornar al debat.

Jaume Pallerols: Aquest moviment parteix de les patronals?

Marina Geli: De nous actors, no els històrics.

Joan Vilar: Ens podries posar en contacte amb ells? Així estrenyem com vam fer en aquella època i amb l’experiència ens ho podem prendre d’una altra manera.

Marina Geli: (Busca els contactes i ens proporciona la “Proposta de regulació pels professionals terapeutes de les teràpies naturals”). Hem presentat una proposta en què citem a la Unió Europea i a Portugal. Aquest document el tenen tots els grups. Tornem a recuperar la resolució de 1999, quan jo formava part del govern alternatiu, i es va crear un grup de treball en època de Convergència, l’any 2002. En aquell moment, es va fer un primer document de medicines, que en aquell moment les anomenàvem «no convencionals», en què s’acorda que el més important és anar a la regulació. El comitè de bioètica s’encarrega, llavors, de les teràpies no convencionals. El 2008 es fa l’experiència pilot de l’Hospital de Mataró i el decret que us deia. Llavors es produeix l’anul·lació de la sentència del 2011, que té tela. Ara tornem a estar en tot això i s’han de realitzar les modificacions pertinents al decret del 2007.

Jaume Pallerols: No és estrany que les patronals s’hagin quedat parades i no s’hagin mogut més?

Marina Geli: Doncs moveu-vos vosaltres. Torneu-ho a plantejar des de l’ACEDE perquè se prenguin en serio. He vist molta fredor en el Govern.

Joan Vilar: Et portaré alguna pregunta parlamentaria.

Marina Geli: Ja tinc jo preguntes parlamentàries però no em contesten. En la resposta parlamentaria que em va arribar ahir, em diuen les inspeccions que han fet.

Jaume Pallerols: Hi ha un afany recaptatori en tots els fronts.

Marina Geli: És possible però sobretot hi ha debilitat política.

Joan Vilar: Això ho notem tots. El conseller de Salut es trobava també amb la batalla del concurs públic de seguiment i avaluació de tots els concursos i nosaltres farem aquest seguiment de tots els concursos que s’estiguin emportant les grans empreses i no afavoreixin a la pime. No pot ser!

Marta Escobar: Par acabar, què pensa de Joan Vilar i Jaume Pallerols com a lobbistas, de la feina que fan?

Jaume Pallerols: Som els millors (bromeja).

Marina Geli: Jo els conec des de fa molt de temps i sé que el que fan és un lobby de participació deliberativa, que és una de les carències que tenim. Crec que els lobbies s’han de regular urgentment perquè si no existeixen però sense llum i taquígraf. Fa quinze anys estaven picant pedra, anaven a veure tots els grups parlamentaris per fer-los arribar les inquietuds del sector d’activitat econòmica substancial del teixit empresarial de Catalunya. Era una manera diferent de fer-ho, era un moviment associatiu i no patronal, que és un element important. Jo els he seguit en la meva etapa anterior com a diputada, després com a consellera he estat en dinars d’aquests que fan, i ara tornem en aquesta última etapa com a diputada.

Marta Escobar: Què els han aportat?

Marina Geli: Jo crec en la concertació després de la deliberació perquè tots aprenem l’un de l’altre. Per a mi, la política és tenir criteri però crear-lo en funció d’escoltar i deliberar, no només amb monòlegs. El més important en el sector salut són els pacients i els professionals. Per descomptat, també l’activitat econòmica que generen. La relació amb ells (Vilar i Pallerols) és de privilegi perquè engloben tots els sectors. I jo no vull convertir el sector salut en un sector especulatiu.

Marta Escobar: Els han fet canviar la seva visió sobre algun aspecte?

Marina Geli: Segur que sí. Vivim en illots massa aïllats, encara que jo he intentat no viure tan aïllada. Ells parlen sense complexitat i amb claredat, sense amagar les cartes. Per això és tan important la regulació dels lobbies. Ara tot està sota sospita, tot sembla tràfic d’influències i no és així. Si no ho regulem, l’exigència del codi ètic dels lobbies no existeix i tot queda entre passadissos.

Jaume Pallerols: Nosaltres som el lobby de les pimes i no de les grans empreses. Per tant, actuem de manera diferent.

Marina Geli: També s’hauria de regular la participació deliberativa en salut, tant dels pacients com dels professionals. La política s’ha de fer després de deliberar i de manera estable, no només un dia.

---

Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista