Grups d’interès, democràcia, creixement social i econòmic
Fa poques setmanes aprovàvem al Parlament de Catalunya la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, la qual dóna resposta, entre d’altres matèries, al repte de regular els grups d’interès com a fita important de transparència en la gestió pública i, per això, de millora de la qualitat democràtica al nostre país.
Calia fer aquest pas, perquè, tal com s’afirma al preàmbul de la Llei 19/2014, «el desenvolupament de l’activitat política i administrativa posa en relleu l’existència de persones i organitzacions que, de manera lícita, porten a terme activitats susceptibles d’influir en l’elaboració i l’aplicació de les polítiques públiques en benefici i interès d’altres persones o organitzacions».
La qüestió ha estat definida i abordada d’una manera molt correcta, sense apriorismes ni urgències, sinó, al contrari, amb el grau imprescindible de lucidesa i de serenor que no sempre s’ha pogut assolir, perquè la qüestió dels grups d’interès ha estat molt condicionada per la conjuntura política, pel marcatge d’una opinió pública i publicada en la qual s’ha estès una percepció molt negativa pel que fa a l’abast de la corrupció en la vida pública del país.
Coincidirem en la necessitat de més control democràtic sobre els governs, sobre els diners públics, sobre les polítiques públiques que es puguin dur a terme, independentment de la seva major o menor incidència pressupostària, perquè interessa saber què i qui hi ha al darrere de la decisió política, per poder esvair tota sospita de formes, mecanismes i conductes que siguin inacceptables, i perquè imperin, per contra, el fair play i les bones pràctiques.
Hem avançat en la matèria, perquè hem clarificat el panorama. Així, el Registre de grups d’interès i el codi de conducta comú impediran que es pugui percebre i difondre una imatge negativa de descontrol i de permissivitat d’espais de penombra, de tracte de favor o d’irregularitats.
Estic convençuda que tothom farà els deures, tant els qui estem del cantó públic com les organitzacions que volen incidir, amb tota legitimitat, en el sentit de la política i del govern. I en aquest punt serà important tenir present la feina feta, al llarg dels anys, per entitats com l’Associació Catalana d’Executius, Directius i Empresaris (ACEDE), o les diverses organitzacions empresarials de caire sectorial, les pimes, les instàncies col•legials i sindicals, etcètera, que han permès un diàleg fluid amb els polítics i els governants. Pel que fa al Parlament, tenim clar que aquest és el tarannà que, des del 2006, ha presidit la nostra relació amb l’ACEDE i que confiem que continuï ben vigent.
No ens conformem mai amb el que tenim, sempre hem d’aspirar a fer més i millor, sobretot quan estem parlant de qualitat democràtica i de recuperació del prestigi –en bona part malmès– de la política i de la gestió pública.
La nostra fita permanent és garantir la transparència, i fer-la ben compatible amb la conveniència que els actors socials i econòmics tinguin visibilitat i incidència: no és cap pecat que hi hagi grups que defensin interessos –legítims– que vulguin veure traduïts en polítiques determinades, tot i que aquests interessos siguin sovint contradictoris amb d’altres també ben legítims.
Vull ressaltar, en conclusió, que, quan entri en vigor la Llei 19/2014, a partir del segon semestre del 2015, haurem fet un pas endavant en la línia de procurar més qualitat democràtica, més transparència i un millor govern. El treball parlamentari fet, el debat social suscitat, l’aportació que hem rebut dels actors socials i econòmics han valgut molt la pena.