Barcelona, 6 de maig del 2014.-

No va ser la primera persona amb qui van topar en aquest sindicat. “Amb Joan Carles Gallego no ens havíem conegut gaire perquè, en els seus principis, la relació entre l’ACEDE i CC. OO. va ser amb Jordi Gutiérrez, que també formava part de la nostra junta directiva”, clarificava Vilar.

Quan Gallego va agafar el relleu de l’anterior secretari general, Joan Coscubiela, els nostres lobbistes van trobar en ell “un bon aliat”. Són conscients de la diferència doctrinària que els separa, però això no els impedeix treballar a una perquè, tot i que ells se centrin més a defensar la part empresarial i del directiu, saben que s’entenen “perfectament” en les feines socials.

Junts han col·laborat diverses vegades en matèria de concursos públics, sobretot amb els sectors de mà d’obra intensiva. A més a més, va ser el secretari general de CC. OO. a Catalunya qui, com assegurava Vilar, els va obrir el camí amb la federació de serveis privats, de neteja i de seguretat. “Mai ens hem portat la contra i hem anat tots cap a un projecte comú, la defensa de la pime”. Per tot això, confien plenament que aquesta col·laboració “duri molts anys”.

Marta Escobar: Quina és la seva opinió sobre Joan Vilar i Jaume Pallerols com a lobbistes?

Joan Carles Gallego: Jo crec que és important, per una part, assumir un compromís concret en relació a un col·lectiu determinat i des d’aquest punt de vista positiu. Que la gent assumeixi compromisos concrets, que és el que fan ells en relació a un grup o a un col·lectiu. Per una altra part, aquesta capacitat de transparentar la funció que fan, de voler pressionar en funció a uns interessos determinats però fent-ho de manera transparent. Això és important perquè, de vegades, hi ha gent que fa coses però que no ho explica. Aquesta és una funció important a desenvolupar des del punt de vista positiu en una societat i s’ha de valorar el compromís personal d’assumir aquesta responsabilitat en relació a altres col·lectius.

Marta Escobar: Creu, doncs, que és necessari el lobby que fan?

Joan Carles Gallego: Sí, jo crec que estem parlant d’una associació que agrupa unes sensibilitats i unes realitats que tenen alguns elements comuns amb independència d’on s’estigui desenvolupant la seva feina directiva. És positiu ser capaços d’acotar en funció d’un col·lectiu i fer aquesta demanda, aquesta pressió subjecte a uns actors que puguin donar resposta.

Marta Escobar: Es percep com a ètica i transparent la feina que fan?

Joan Carles Gallego: Jo crec que és important que si parlem de lobbies parlem de transparència perquè el concepte de «lobby» existeix però moltes vegades no és transparent. És bo que es pugui transparentar i dir que fas lobby dient que representes uns interessos determinats. Jo crec que és millor això que no anar amb subterfugis que pugui acabar generant altres dinàmiques que no siguin suficientment ètiques. Des de la transparència és molt més fàcil fer les coses amb normalitat. L’opinió pública ha de conèixer-ho i la gent ha de saber, també, què és el que s’està plantejant. Però no aquestes funcions que existeixen sense fer-se públic, que tenen uns mecanismes de pressió que, potser, no són suficientment ètics.

Hauria d’haver-hi alguna regulació que garantís unes regles del joc que permetessin que aquesta actuació fos impecable des del punt de vista de l’ètica per evitar algunes qüestions que, avui, emmarquen el panorama polític del país.

Marta Escobar: S’haurien de regular per legitimar-los?

Joan Carles Gallego: Jo crec que sí, que hauria d’haver-hi alguna regulació que garantís unes regles del joc que permetessin que aquesta actuació fos impecable des del punt de vista de l’ètica per evitar algunes qüestions que, avui, emmarquen el panorama polític del país. Quan parlem de corrupció, parlem moltes vegades de pressionar per defensar uns interessos, potser legítims, però de maneres no legítimes. Si ho regulem, des del punt de vista de la transparència evitarem ombres de foscor que algunes vegades no existeixen. La regulació és bona perquè permet aquesta transparència.

Marta Escobar: El Joan i el Jaume els han fet canviar la seva visió sobre algun aspecte amb la informació que els han aportat?

Joan Carles Gallego: Les relacions que hem tingut sempre han estat afavorint el concepte de la tolerància, del respecte, d’entendre que hi ha posicions diferents i diverses en relació al mateix problema, però que l’important és posar aquestes visions en una taula i poder-les compartir. La tolerància i el respecte són molt importants i qualsevol posició que es pugui contrastar. A patir d’aquí podem crear. Això és positiu perquè permet aquest intercanvi.

El món de l’ocupació no són només les relacions laborals, sinó també les relacions humanes.

Marta Escobar: Per acabar, quin és el valor afegit que aporten el Joan i el Jaume, i l’ACEDE en general, a la petita i mitjana empresa?

Joan Carles Gallego: Són visions complementàries. De vegades, quan parlem amb les organitzacions patronals poden tenir uns interessos diferents dels directius de determinades empreses o entitats. Un pot tenir un interès més lucratiu i l’altre d’eficiència i de buscar maneres d’obtenir uns objectius. El paper de l’ACEDE, en relació a les patronals, aporta aquest element positiu de fer que els procediments siguin importants, així com la integració i la tolerància. També tenen una especial sensibilitat en referència a tot allò que són les relacions humanes en el món de l’empresa i de l’ocupació. El món de l’ocupació no són només les relacions laborals, sinó també les relacions humanes. Això també és un element positiu que permet millorar totes les relacions.

Marta Escobar: Com es van conèixer amb el Joan i el Jaume?

Joan Carles Gallego: D’això ja no me’n recordo.

Joan Vilar: Amb el Joan Carles no ens havíem conegut gaire perquè, en els seus principis, la relació entre l’ACEDE i CC.OO va ser amb Jordi Gutiérrez, que també estava a la nostra junta directiva. Havíem tingut una col·laboració estreta amb l’últim secretari general, Joan Coscubiela, i Joan Carles va prendre el relleu. Em vaig portar una grata sorpresa, en positiu, perquè me n’havien parlat molt bé però no suficient. És un bon aliat. Nosaltres defensem més la part empresarial i dels directiu, però en les feines socials ens entenem perfectament perquè podem col·laborar. De fet, en l’última etapa, vam començar a col·laborar en el tema dels concursos públics, sobretot amb els sectors de mà d’obra intensiva. Tu ens vas obrir el camí amb la federació de serveis privats, de neteja i de seguretat. Gràcies a ells, conjuntament amb UGT i Pimec, les patronals de neteja ASCEN i ACAES han constituït comissions de seguiment. Amb la Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública s’ha estat fent una feina que no s’ha fet a cap altra comunitat. Som uns grans aliats amb CC.OO. i crec que, en tots aquests anys, mai ens hem portat la contra. Hem anat tots cap a un projecte en comú, a defensar la petita i mitjana empresa. El Joan Carles i tot el seu equip sempre ha vetllat per la pime i nosaltres, des de l’ACEDE, estem molt satisfets amb aquesta col·laboració, que esperem que duri molts anys.

Joan Carles Gallego: Esperem perquè hi ha espais en què la col·laboració és necessària perquè podem tenir algunes diferències però sempre hi ha objectius comuns. En la mesura en què podem millorar els concursos públics, hi hauran elements beneficiosos pels treballadors.

Joan Vilar: Tenim altres reptes de formació, també, i de polítiques ocupacionals.

Joan Carles Gallego: En referència a les polítiques de formació continuades, podem buscar entre tots els mecanismes que garanteixin el dret a la formació del treballador i el dret de les empreses a trobar treballadors més qualificats. Aquí hi ha un espai per col·laborar, que pot beneficiar a tothom. La qualificació de persones joves pot fer-se en col·laboració amb les empreses i que facilitin aquest trànsit i aquest millor coneixement. Hem de buscar mecanismes en el context en què estem, que també permet fer coses. Si no fem res, podem quedar induïts per un context negatiu i encara ho serà més. Si busquem idees, pot revertir en l’ocupació, els mecanismes d’inserció… Si anem cap a l’ocupació de baixa qualitat, aquest país no tindrà futur perquè hi haurà empreses que tancaran i no tindran solidesa.

Joan Vilar: Hi ha iniciatives que reforceu que, crec, podríem fer-ho conjuntament.

Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Marta Escobar Martí
Periodista