Barcelona, 25 d’abril del 2014.-

El coordinador general de Convergència ha vist néixer l’ACEDE i va entrar a formar-hi part des que l’associació va treure el cap. Però la història amb Vilar ja ve de lluny i, en aquest sentit, Josep Rull ens explicava que havien col·laborat junts en el partit. “Era com una aportació externa perquè nosaltres estàvem encallats a l’hora d’aprofitar el capital humà i vam demanar-li ajuda”.

Més tard –relatava Rull– van perdre el contacte i no van tornar a saber res més l’un de l’altre fins que Joan Vilar “va aparèixer amb aquesta història”. En aquest moment, la conversa començava a canviar de registre. Entrava la figura del president de l’ACEDE en joc i això no podia deixar d’anar acompanyat de simpàtiques rialles. Rialles afectuoses i amables.

Com si fos una conversa entre amics, el també diputat de CiU al Parlament ens confessava que “jo, que sóc home de poca fe, pensava que duraria poc”. Augmentaven les rialles. “Encara no coneixia bé el Joan! Ell trenca molts marcs mentals, potser per aquesta actitud que fa que la carrega de transcendència en les coses sigui realment fàcil”.

Pols oposats es complement i Rull sempre ha tingut aquesta complicitat tan sana amb els nostres lobbistes. Però, al mateix temps, el coordinador de CDC no podia estar-se de destacar la gran quantitat de diferències que els separen, i a l’hora, uneixen ja que ell és un “noucentista” i “quan algú com jo es troba Vilar se li trenquen tots els esquemes perquè és molt transgressor”.

Marta Escobar: Per començar, què opina de Jaume Pallerols i Joan Vilar com a lobbistes?

Josep Rull: Són precursors en una activitat que té un nom que hauríem de ser capaços de desdramatitzar perquè el concepte «lobby» té una connotació que no és favorable. Però ells dos han demostrat que poden fer aquesta feina, de voler influir en la presa de decisions públiques per millorar les condicions de determinats sectors i fer-ho d’una manera oberta i transparent, legal i pertinent. Per tant, ells dos han demostrar que es pot fer lobby en condicions modernes i en condicions homologables als països més transparents de la Unió Europea. A més, es caracteritzen per ser persones molt rigoroses i insistents (riuen), per triar un adjectiu generós. La tenacitat i la insistència fan que finalment s’acabin obtenint resultats. Per això els definiria així: gent que ha dignificat aquesta activitat, que han obtingut resultats que han beneficiat sectors importants de la nostra societat i, sobretot, han tingut una actitud de creure’s allò que defensen i de ser molt insistents per obtenir resultats.

Marta Escobar: Llavors és necessari el lobby que fan?

Josep Rull: És molt normal en qualsevol comunitat en què hi ha diversos interessos, i en la qual hi ha poders públics, és lògic que hi hagi determinats sectors que vulguin ser escoltats i vulguin posar les seves raons perquè la normativa s’acabi aprovant, sigui en forma de llei o de decret i acabi emparant aquestes vies. Per tant, des d’aquesta perspectiva, tota la societat és potencialment lobbista. Totes les organitzacions ho són. Quan nosaltres legislem al Parlament de Catalunya, des de la modificació del reglament del Parlament, vàrem incorporar un apartat que era el de “compareixença dels sectors afectats per una determinada llei que pugui fer el Parlament de Catalunya”. Aquest és l’exercici del lobbisme: comparèixer al Parlament de Catalunya amb, posem per cas que legislem sobre el món de l’esport, i dir que la llei estaria millor orientada per això i per allò. Del que es tracta és de poder-lo regular molt bé.

Estem fent una legislació vinculada a la transparència i la idea és, també, regular tot allò que coneixem com la «petja legislativa» quan fem lleis.

Estem fent una legislació vinculada a la transparència i la idea és, també, regular tot allò que coneixem com la «petja legislativa» quan fem lleis. Això vol dir que quan s’elabora una llei s’han de saber els legisladors que s’han reunit abans d’elaborar-la, amb quins sectors, amb quines empreses, amb quines organitzacions i quin ha sigut l’objectiu de les reunions. Per tant, cal saber exactament a què responen algunes modificacions que s’han fet. Si això es fa de manera regulada, donem seguretat a tot el món: al legislador i als que duen a terme aquesta activitat d’intentar condicionar determinada legislació per poder veure ateses les expectatives de determinats sectors.

Marta Escobar: S’hauria de regular el lobby per legitimar-lo?

Josep Rull: Jo sóc partidari de fer-ho perquè doni seguretat i confiança a totes les parts, sense que això suposi que ens trobem amb una situació tan rígida que impedeixi aquesta feina. Hem de ser capaços de trobar l’equilibri entre la seguretat jurídica i l’operativitat. Tenim bons referents a nivell internacional i es tracta de copiar les millors experiències aquí, tenint en compte que no som els Estats Units. Allà hi ha un mecanisme diferent. A veure com podem incorporar aquest actor amb el nostre model parlamentari europeu. El Parlament Europeu a  Brussel·les ens ajuda molt perquè hi ha sis mil lobbistes reconeguts i ja tenim referents que són molt bons. Tenim legislació, no comencem de zero. I del que es tracta és de perfeccionar-ho.

Marta Escobar: També, com sempre diem, de cara a la ciutadana perquè, o bé no saben què és lobby, o ho confonen amb tràfic d’influències o corrupció.

Josep Rull: Exacte. El lobby té una connotació negativa. Per tant hem de desdramatitzar aquesta idea i situar-lo com un concepte absolutament normal. Si normalitzem això, aconseguirem que el resultat de la gestió d’aquests lobbies sigui millor per a la societat i aquest és l’objectiu que perseguim.

El que es demana és una cosa que és perfectament exhibible i explicable que és la igualtat d’oportunitats.

Marta Escobar: Amb la informació que Vilar y Pallerols els han proporcionat, els han fet canviar la visió que tenien sobre algun aspecte?

Josep Rull: En determinats casos així ha estat. Per exemple, en millorar els sistemes de contractació i permetre no excloure determinades realitats i contemplar-les, no castigar-les. La idea és que determinats sectors puguin competir amb peu d’igualtats. El que es demana és una cosa que és perfectament exhibible i explicable que és la igualtat d’oportunitats. Les sinèrgies, de vegades, impedeixen que determinats sectors empresarials puguin accedir a la contractació pública. El concepte d’igualtat d’oportunitats correspon a l’interès general i al bé comú.

Marta Escobar: Acabades les preguntes del qüestionari, ens podria explicar com és que vostè va ser un dels fundadors de l’ACEDE?

Jaume Pallerols: Alguna anècdota!

Josep Rull: El Joan és un home que no té límits mentals, per entendre’ns (riu). El definiria com «l’artesania en las relacions humanes». Cuida els detalls, està al costat de la gent, entén que les persones som el text i el context, no només allò que treballem de manera concreta, sinó com sentim la part humana i la confortabilitat. Jo he vist reunions patrocinades pel Joan, al principi dels temps, en què era capaç de reunir a gent absolutament inversemblant, fer que seguessin a la mateixa taula i que hi hagués bon ambient. Això és mèrit d’entendre que, al final, les relacions humanes són capitals per entendre-ho tot.

Jaume Pallerols: Potser ens podríeu encarregar el diàleg enrte Mas i Rajoy.

Josep Rull: Si podeu amb això, serà… Que expliqui un acudit cada un, que era una de les estratègies del Joan.

Jordi Castro: L’altre dia, en una altra reunió amb un altre grup parlamentari ens deien això, que al principi de l’ACEDE seien junts a la mateixa taula gent de diferents ideologies i eren capaçps de conversar.

Josep Rull: Ara també s’és capaç però hi ha una part de teatralitat per part d’alguns que és negativa. Es produeix una situació en què les relacions als passadissos són excel·lents però, en canvi, l’escenificació a l’àgora pública és tensa.

La pregunta que convé formular és: on es fa teatre, a les relacions de passadís o a l’àgora pública?

La pregunta que convé formular és: on es fa teatre, a les relacions de passadís o a l’àgora pública? Amb això sóc molt crític perquè hi ha determinada gent que intenta explicar que hi ha una situació de tensió absoluta al país i, com no la hi ha, en determinats àmbits la creen de manera artificiosa. El Parlament de Catalunya és un bon escenari per fer-ho i s’instaura tensió per traslladar que hi ha una situació irreparable a Catalunya, que quan vas pel carrer no veus.

Jaume Pallerols: A mi m’agrada parlar també dels fracassos que hem tingut, o d’allò que era un projecte encoratjador i que no va acabar assolint els seus objectius. Un d’ells és el món de la regulació de les teràpies naturals, que ho vàrem treballar quan estava Marina geli, i vàrem aproximar dues posicions de dues associacions d’aquest sector de professionals. Finalment, no vàrem aconseguir regular-les i, curiosament, no fa gaire temps, Portugal les va regular. Ara tinc aquesta espina… A Espanya hi ha uns poders del món dels metges, un lobby molt fort, que ho fa difícil. Una cosa que per a nosaltres és il·lògic, perquè tenim al nostre país molts professionals que es dediquen al món de les teràpies naturals i no està regulat. Sembla que estiguem a l’any 1950. Potser algun dia hi tornarem.

Marta Escobar: Com va ser que el Joan el va venir a buscar per fundar l’ACEDE?

Josep Rull: Amb el Joan havíem col·laborat en el partit, ens havia ajudat a enquadrar a la gent i havíem tingut aquesta relació. Era com una aportació externa. Nosaltres estàvem encallats a l’hora d’aprofitar el capital humà que tenia l’organització i vam demanar ajuda al Joan. Aquest contacte el vaig tenir jo inicialment. Després, ens va fixar unes pautes que ens van anar molt bé, vaig perdre el contacte amb ell i va aparèixer de nou amb la història de l’ACEDE. Jo, que sóc home de poca fer, pensava que duraria poc. Encara no coneixia bé el Joan! I no… no ha durat poc (riu). Ell trenca molts marcs mentals. Potser per aquesta actitud fa que la carga de transcendència en les coses sigui realment fàcil.

Jaume Pallerols: Quan jo vaig entrar en contacte amb el món ACEDE vaig dir: “Ostres, això és una olla de grills!”.

Josep Rull: Absolutament!

Jaume Pallerols: L’expresident Pujol va dir-li que això no funcionaria i, en canvi, Xavier Trias va dir que creia que en el Joan i que ho tiraria endavant. Al final són  les persones.

Josep Rull: I ell també, la seva activitat privada. Joan Vilar és un home d’èxit. Ha agafat un camp, l’ha treballat bé i s’ha superat. La seva aparença, al principi, et crida l’atenció perquè és molt transgressor. I dius: ui, ui, ui… Jo que sóc un noucentista… I un noucentista es troba a Joan Vilar i se li trenquen els esquemes. Així el vaig conèixer.

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista

Jordi Castro
Relacions Institucionals Fundació Claperós