Barcelona, 17 de juny del 2014.-

El secretari general d’UGT a Catalunya també va formar part de la junta directiva de l’ACEDE. Com que en un capítol posterior explicarem la relació que els nostres lobbistes van tenir amb UGT, aquí no ens esplaiarem.

De sempre, el vincle que han tingut amb Pepe Álvarez s’ha caracteritzat per mantenir una col·laboració molt estreta, sobretot, en l’àmbit dels concursos públics. El veuen com a “un gran aliat”.

Encara tenen molta feina conjunta a fer i mai no tanquen les portes a res.

Marta Escobar: Creu convenient l’existència de lobbies que defensin la petita i mitjana empresa davant l’Administració pública?

Pepe Álvarez: Tenint en compte que en aquest país el petit empresari sempre ha tingut molts problemes per sentir-se representat, aquesta pot ser una via perquè les seves coses puguin formar part de l’agenda política.

Marta Escobar: A UGT, us considereu «lobby»?

Pepe Álvarez: No perquè som una organització absolutament transparent i un lobby és la suma d’un seguit d’interessos en què no es visualitzen les persones que li donen suport. Aquesta és la diferència que hi ha entre un sindicat i un lobby. Nosaltres som una organització que té al darrere, en el cas català, 22.000 delegats i delegades amb nom i cognoms registrats a l’Administració darrere de les sigles d’un sindicat i que tenim al voltant de 150.000 cotitzants, que aquests no són coneguts perquè la llei empara el seus anonimats. Aquestes són les quotes que rebem i paguen la quota per nòmina. La coincidència entre nosaltres i un lobby és que tots dos defensem interessos d’un determinat col·lectiu de persones. En el cas d’un sindicat, representem interessos de caràcter més general i, de vegades, contradictoris entre sí.

No podem anar sempre amb tot net i polit perquè necessitem reserves que formen part de l’estratègia

Marta Escobar: De totes maneres, personalitats de l’entorn polític, entre altres, relacionen la feina d’un sindicat amb la d’un lobby.

Pepe Álvarez: Sí perquè com que la paraula lobby és una paraula tan utilitzada i, de vegades, mal utilitzada, dóna lloc a que sigui una expressió que té a veure amb intentar dir que els interessos que representem no són transparents. Hem nascut per una cosa determinada i fem una cosa determinada i per defensar els interessos que representem, de vegades, necessitem despistar. Això forma part de l’estratègia perquè no podem anar sempre amb tot net i polit perquè necessitem reserves que formen part de l’estratègia.

Marta Escobar: Hauria d’existir un registre obligatori pels lobbies a Catalunya que els dones les mateixes oportunitats que teniu vosaltres?

Pepe Álvarez: Seria bo perquè tothom sabés qui hi ha al darrere. Això ajudaria a la ciutadania a poder destriar i a saber quines són les coses lloables i quines no. Aquest país té un problema de transparència molt important.

Marta Escobar: Ajudaria, doncs, a treure aquesta càrrega negativa?

Pepe Álvarez: Jo crec que el tema de fons no és com ho percep el ciutadà, sinó que els lobbies siguin transparents. Hi ha lobbies que representen uns interessos tan foscos que no volen que se sàpiguen i que, en realitat, el que volen és moure fils des de la foscor perquè es prenguin decisions en favor dels seus interessos, que solen ser poc dignes des del punt de vista de l’interès general. En aquest sentit, convé que el país pugui saber que hi ha un grup d’empreses o de persones que defensen un interès determinat d’un sector i que per a ells té un interès de caràcter general. Tothom hauria de saber qui són i per què ho fan i aquesta seria una manera bastant neta de poder apropar-se als problemes que té la vida política.

Les patronals que haurien de ser l’eina i l’instrument per canalitzar totes aquestes demandes, a la pime sempre li ha quedat bastant lluny.

Marta Escobar: Com valora la representativitat de la pime a l’Estat espanyol?

Pepe Álvarez: No m’agrada ficar-me en un jardí que no és el meu. Nosaltres podem dir quanta gent ens vota, quants delegats tenim i en quantes empreses estem presents. Si tenim en compte que per nosaltres una empresa ha de tenir un mínim de deu treballadors, perquè sinó no pot haver-hi representació sindical, tenim una representació prou considerable. Si tenim en compte, a més a més, que a les eleccions sindicals la participació fluctua entre el 80 i el 90%, vol dir que estem força bé. Els empresaris d’aquest país, per la raó que sigui, no fan eleccions. Per tant, les patronals que haurien de ser l’eina i l’instrument per canalitzar totes aquestes demandes, a la pime sempre li ha quedat bastant lluny. Hi ha molts petits i mitjans empresaris que no se senten representats per les patronals, ni per les que es proclamen “per a la pime”. Des d’aquest punt de vista, la via aquesta que hi hagi interessos coincidents en què puguin aparèixer grups que les defensin, em sembla que està molt bé. Sempre m’ha agradat molt tenir al davant empresaris representatius.

Joan Vilar: Que hi haguessin eleccions a les patronals, hauria de ser una realitat. En aquests moments, hi ha una problemàtica sobre la taula que es la representativitat de la CEOE i de CEPYME. Al conseller Puig li vam demanar que sortís a la llum la representativitat real de la pime.

Pepe Álvarez: Però això és molt difícil. Jo, que em considero una persona que coneix bastant el món empresarial, puc dir que hi ha moltes agrupacions d’empresaris que són molt representatives i que estan a les dues patronals. Com que no viuen de la quota és fàcil afiliar-se. Així, jo també tindria molts més afiliats. Això genera uns desajustos brutals. En determinats moments, s’haurien de poder generar lobbies d’interessos que tinguin relació amb la defensa de les pimes perquè això és altament positiu. I hem de veure com podem treure-li aquestes connotacions negatives que, segurament, venen de les pel·lícules americanes i que semblen una cosa mafiosa i delictiva. En realitat, als Estats Units, els lobbies funcionen bastant millor del que surt a les pel·lícules.

Marta Escobar: Com l’ACEDE pot complementar un sindicat com UGT i viceversa?

Pepe Álvarez: Jo crec que ja ho hem vingut fent però que potser podem trobar més espais en coses concretes que indueixin a que la petita empresa tingui un règim de funcionament amb l’Administració i amb les empreses simple, que es pugui entendre i que no generi gaires despeses per poder operar amb igualtat de condicions. Amb l’Administració per la via dels concursos, perquè en els últims anys hi ha hagut molta desigualtat. En aquest país és impossible que una petita empresa pugui sobreviure i la crisi ha posat de manifest fins a quin punt estan fetes les lleis per als poderosos. Un petit empresari no pot defensar-se perquè no té recursos econòmics per tenir una defensa digna. Això ha de canviar i una petita empresa ha de poder tenir eines per poder defensar-se amb igualtat de condicions i, avui, això no és així.

Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista