Barcelona, 5 de juny de 2014.- Avui els uneix la tasca de lobby relacionada amb el món audiovisual, en què, de vegades, es complementen. Ell és el president del Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, un lobby que lluita perquè les empreses puguin guanyar més diners, la gent es pugui guanyar millor la vida i per crear llocs de treball.

Fa temps que es coneixen i junts van aconseguir regular la figura dels controladors d’accessos quan Guitart era diputat del Partit Socialista al Parlament, en un moment en què va haver-hi molta polèmica pels casos de violència que es produïen entre porters de discoteca i joves amb ganes de festa. Després de la mort d’un noi al Maremàgnum de Barcelona, s’hi van posar a treballar de ple. D’aquesta manera, Catalunya tornava a ser pionera en una regulació i, en aquest cas, també va ser el punt de referència per a d’altres.

Avui, com a figura lobbista, el president del Clúster de l’Audiovisual té clar que la presència de persones com el Joan i el Jaume que vehiculen els problemes de les pimes és de total agraïment.

Marta Escobar: Creu convenient l’existència de lobbies que defensin la petita i mitjana empresa davant l’Administració pública?

Xavier Guitart: Totalment. Crec que la paraula lobby indueix a una certa confusió o té unes connotacions, de vegades, negatives i estaria bé que no fos així. És normal que la gent s’associï per defensar els seus interessos i això s’ha fet tota la vida.

Marta Escobar: Com és que la paraula «lobby» arrossega aquesta càrrega negativa i com podríem desfer-nos d’ella?

Xavier Guitart: La millor manera és dir les coses clares. Si a mi em pregunten què és el Clúster de l’Audiovisual puc explicar moltes coses però si dic que és un lobby que lluita perquè les empreses puguin guanyar més diners, que la gent es pugui guanyar millor la vida i crear llocs de treball ens entendrem de seguida. Si es diu clar, som transparents i es veu que al darrere no hi ha interessos creats per fer competència deslleial a algú, quin problema hi ha? El problema justament és quan es diu en veu baixa o hi ha associacions que no són conegudes. Cal tenir valentia.

Marta Escobar: Però la ciutadania no té aquest concepte del lobby.

Xavier Guitart: Una cosa és fer lobby en el sentit de pressionar a un grup de polítics perquè legislin en favor d’algú i en contra d’un altre, però si per fer lobby vol dir ajuntar els interessos d’un sector empresarial, veure quins són els problemes i intentar resoldre’ls, està molt bé. I si per resoldre’ls convé alguna modificació legislativa s’ha de fer saber als nostres representants i després ells ja decidiran si poden fer-ho o no. És normal que els empresaris diguin als seus representants quins problemes tenen i quina solució creu que hi pot haver. Si d’això en diem lobby, fantàstic! El problema és dir al polític que si em canvies una llei, et pago un dinar.

Marta Escobar: Precisament aquesta és la percepció que té la societat.

Hem d’ajuntar-nos per poder viure millor, per crear més oportunitats per a tothom i fer-ho d’una manera transparent.

Xavier Guitart: Perquè no s’ha parlat mai de les coses i de vegades les paraules ens fan por. Hauríem de perdre la por a les paraules i anar al fons de la qüestió. Ningú pot viure sol. Hem d’ajuntar-nos per poder viure millor, per crear més oportunitats per a tothom i fer-ho d’una manera transparent. El Clúster de l’Audiovisual defensarà les empreses que en formen part perquè estem convençuts que el sector de l’audiovisual és estratègic per Catalunya, que ocupa mà d’obra intensiva de joves molt preparats quan surten de la universitat i que pot ser una de les branques més potents de l’economia catalana. I fem tot el que podem per aconseguir-ho.

Marta Escobar: És necessari regular els lobbies?

Xavier Guitart: Sí, això estaria molt bé perquè totes les coses poden tenir males pràctiques.

Marta Escobar: I que hi hagués un registre obligatori a Catalunya?

Xavier Guitart: A Brussel·les els lobbies estan legalitzats. Per què allà sí i aquí no? El nom no fa la cosa i l’important és ser transparent i saber per què fas les coses. I fas les coses per les teves empreses i pel teu país.

Marta Escobar: Canviant de tema, pot explicar-nos la relació que varen tenir amb el Joan i el Jaume durant la regulació dels controladors d’accessos?

Xavier Guitart: Em queda una mica lluny perquè fa molts anys d’això (juliol 2004). L’Administració va recollir-ho de l’anterior administració perquè no van tenir temps de fer-ho.

Joan Vilar: Ens vam quedar a les portes amb l’actual presidenta del Parlament i allà sí que vam fer lobby perquè creiem que era molt important allò que antigament es coneixia com a porters de discoteca. Eren gent que venia de gimnasos, de fer arts marcials i a les discoteques era una pràctica habitual contractar a gent que, encara que no havien fet cap curs, tenien presència. I molts d’aquests actuaven amb violència com el cas del Maremàgnum en què hi va haver un mort. En aquell moment va haver-hi un canvi de govern i va guanyar el tripartit. Jo em vaig trobar amb la consellera Tura i un director nou que era el senyor Xavier Guitart. Ell és un gran professional i tenia molta sensibilitat per regular el sector. De seguida ens vam posar d’acord i ho vam aconseguir. S’acabava de crear Adedsa, una patronal que recollia personal de serveis auxiliars i vam poder-ho incloure. Vam ser la primera comunitat a fer-ho. Després també ho van fer a Madrid, on ens van demanar ajuda, i hi ha altres comunitats que també ho estan fent.

Xavier Guitart: Va crear escola. Un canvi de govern no vol dir que tu llencis a les escombraries tot el que s’ha fet. Ha d’haver-hi continuïtat i veure què és bo i què no ho és. Aquesta és la conducta que ha d’haver-hi.

Joan Vilar: Ara és obligatori tenir un curs de formació. Des que es va regular hi ha hagut pocs casos conflictius i això ha estat el valor afegit de fer-ho. Ara la figura del controlador d’accessos ja és professional.

Xavier Guitart: El primer que va estar content va ser el mateix professional perquè va ser una manera de dignificar la seva feina.

Les pimes no tenen els mateixos recursos que les grans i de vegades costa fer-se sentir. Que hi hagi organitzacions que vehiculin això s’agraeix molt.

Marta Escobar: Quin valor afegit pensa que poden aportar Joan Vilar i Jaume Pallerols com a lobbistes, i l’ACEDE en general, a la petita i mitjana empresa?

Xavier Guitart: La petita i mitjana empresa necessita molta ajuda i qualsevol institució que tingui per objecte, com és en aquest cas, donar suport a les iniciatives empresarials, que són les que generen llocs de treball, és positiva. El teixit empresarial de Catalunya i de tot l’Estat és de petites i mitjanes empreses perquè de grans n’hi ha molt poques. Les pimes no tenen els mateixos recursos que les grans i de vegades costa fer-se sentir. Que hi hagi organitzacions que vehiculin això s’agraeix molt. Com és el cas, també, del Clúster de l’Audiovisual.

Marta Escobar: Quin és l’objectiu principal del Clúster de l’Audiovisual?

Xavier Guitart: Catalunya és una nació, és un país, ja veurem què serà en el futur, que com a tal té un sector estratègic que és l’audiovisual. Si el sector audiovisual no explica el teu país, algú l’explicarà per tu. Nosaltres aspirem a semblar-nos a països com Israel, els països escandinaus com Noruega, Suècia, Finlàndia, Bèlgica… Ens agradaria que el nostre sector tingués la mateixa rellevància i ho podem fer. Tenim idees i creativitat però falta una empenta. Des del punt de vista industrial, l’aproximació de la digitalització de totes les capes que s’han anat movent i apropant, fa que el sector audiovisual estigui en un creixement imparable. Està creixent un sector nou en tant que vertebra unes plataformes antigues i industrials amb la digitalització dels continguts. Si som capaços de fer això, farem del sector de l’audiovisual no només sigui com aquests països, sinó que sigui molt millor. Des d’aquí exportem molt talent i tecnologia però ens falta entrar al sector. Un país que no tingui un sector audiovisual potent, acaba no sent-ho perquè li falta una pota fonamental. I això hem de fer-ho amb joves de menys de 35 anys, molt internacionalitzats, que parlin bé idiomes, que conegui la tecnologia, que siguin nadius digitals…

Marta Escobar: Quina és la seva opinió de la desafecció política que es respira avui en dia?

Xavier Guitart: Està molt repetit. No és una desafecció catalana o espanyola, sinó que és més general. S’han de millorar les formes de representació dels ciutadans i per això troben dificultats entre el que senten ells i els seus representants. Hi ha una distància molt grossa i una necessitat palesa de jugar amb noves formes de representació i de millorar els sistemes de representació perquè tothom se senti identificat amb els seus representants. Que hi hagi més proximitat i coneixement. Part d’aquesta desafecció ve d’aquesta distància que s’ha creat, perquè la vida ha canviat i el sistema no, i una altra part ve de la crisi econòmica que estem patint.

Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Marta Escobar Martí
Periodista