Barcelona, 10 d’abril del 2014.-

La directora de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública i els socis fundadors de Lobby Ètic es van conèixer el 2011 de la mà del president Artur Mas i, exposa, “sembla que tinguem una relació de tota la vida”. Té raó. Tenen una confiança immensa. Durant la trobada, els anima a “reconvertir o sanejar la paraula «lobby»” perquè, assegurava, “lobby és ACEDE, la pressió però en positiu”. I afegia amb “tota determinació que jo et diria, de tot cor, que la millor manera de dignificar el concepte de «lobby» és conèixer l’ACEDE”.

No serà la primera ni l’última vegada que el nom de Teresa Pitarch sortirà a les converses. La directora és un element clau en la construcció d’un futur més just per a la pime, perquè puguin accedir als concursos de la Generalitat de Catalunya i per ajudar-los, de la mà del Joan i el Jaume, a equiparar els drets dels més petits als dels més grans.

Mostrant-se agraïda, Pitarch exposava que “el contacte amb els punts de poder o decisió que hi ha en aquells moments a l’Administració i en el món polític en el sentit d’ajudar permet tirar endavant polítiques adequades a les necessitats del moment”. Al seu criteri, “això és el concepte de «lobby»”.

Junts han tirat endavant temes tan importants com l’Acord de Govern per a la petita i mitjana empresa, codis de bones pràctiques i acords marc amb sectors com el de la neteja, la vigilància i la seguretat. Junts, revelava, “hem aconseguit unificar criteris generals a nivell d’aquests serveis per primera vegada a la vida”. Sense la seva ajuda, la directora de l’Oficina opinava que tot això “hagués estat molt difícil per a l’Administració”.

Jaume Pallerols: Anem on anem, quan passem som els primers que venim de les pimes. Això encara ens anima més a fer la nostra feina perquè el lobby existeix i és diferent al de les grans empreses perquè la nostra pressió és de defensa. Això és el que diem en el nostre llibre, que també servirà perquè el lobby surti de l’armari. El lobby que fan les associacions és una mica light perquè la seva continuïtat està en buscar els punts de representativitat i em sembla molt bé. Però el nostre és un altre estil i penso que tots dos són viables. El món del lobby té diferents categories i diferents actors. Crec que hauríem de regular-lo i aquesta és la nostra posició. A Colòmbia han eliminat al paraula «lobby» i li diuen «cabildeo», que és la traducció literal. Pensen que sempre ha sigut una paraula pejorativa i per això li diuen així.

Marta Escobar: Potser seria convenient canviar el terme o treure-li aquesta càrrega negativa que té per a la ciutadania a través de la regulació.

Teresa Pitarch: Reconvertir o sanejar la paraula.

Jaume Pallerols: Li hem donat voltes però al final vàrem decidir que ens quedàvem amb «lobby». Té l’avantatge que és una paraula coneguda per tot el món però també té l’inconvenient que l’has de dignificar. Nosaltres hem optat per treballar en la dignificació i, per això, estem fent aquest llibre.

Teresa Pitarch: Jo et diria, de tot cor, que la millor manera dignificar el concepte de «lobby» és conèixer l’ACEDE. Jo fa tres anys llargs que els conec i sembla que tinguem una relació de tota la vida. Els vaig conèixer el 2011 amb el president i l’afirmació que dic és certa perquè, per a mi, lobby és ACEDE. És pressió però en positiu. Contacte amb els punts de poder o de decisió que hi ha en aquells moments a l’Administració i en el món polític però en el sentit d’ajudar i de fer propostes que permetin, als qui tenim la clau, tirar endavant polítiques adequades a les necessitats del moment. Per a mi això és el concepte de «lobby».

Per a mi, «lobby» és una associació de persones disposades a fer pressió en un moment donat sobre aquells que tenen el poder de decisió però aportant propostes i solucions.

Marta Escobar: No les grans empreses.

Teresa Pitarch: No. Per a mi, «lobby» és una associació de persones disposades a fer pressió en un moment donat sobre aquells que tenen el poder de decisió però aportant propostes i solucions. No serveix anar directament a una directora de contractació només amb problemes perquè necessitem col·laboració, diàleg i ajuda del sector privat. En el món de la contractació no podem prendre decisions si no tenim en compte allò que està passant en el context social i econòmic actual. No es pot tirar endavant una contractació només des del punt de vista de l’Administració. Hem de conèixer les necessitats, el mercat, allò que tenim, què ofereixen i les dificultats que tenen les empreses a l’hora de contractar amb l’Administració.

Marta Escobar: Seria aquest el valor afegit de l’ACEDE?

Teresa Pitarch: Aquest seria el seu valor afegit i l’ACEDE compleix perfectament aquesta funció.

Marta Escobar: Per tant, és un lobby ètic i transparent?

Teresa Pitarch: És un lobby ètic, transparent i necessari en aquests moments. A més a més, s’hi pot dialogar tranquil·lament, es pot arribar a un consens en molt casos i jo crec que durant aquest tres anys, gràcies a ells, hem pogut tirar endavant temes importants com un Acord de Govern per a la petita i mitjana empresa. També hem tirat endavant codis de bones pràctiques i acords marc amb sectors importants com el de neteja, vigilància i seguretat. Hem aconseguit unificar criteris generals a nivell d’aquests serveis per primera vegada a la vida. Tot això, sense l’ajuda d’aquest lobby, hagués estat molt difícil per a l’Administració.

Per acceptar els lobbies,  ha d’haver-hi un canvi cultural i, més que una regulació, hem de tenir models.

Marta Escobar: Creu que s’hauria de regular el lobby per a legitimar la feina que fan Joan Vilar i Jaume Pallerols de l’altre estil de lobby?

Teresa Pitarch: No crec que tots els lobbies siguin corrupció ni males influències. Hi ha un concepte equivocat i que no està acceptat en la nostra societat com hauria de ser però jo crec que, per acceptar els lobbies,  ha d’haver-hi un canvi cultural i, més que una regulació, hem de tenir models –en aquest cas ACEDE n’és un- coneguts per la gent, la societat, els polítics i els dirigents, que permeti fer aquesta transformació i aquest canvi. Jo crec que aquesta és la millor manera, més que amb una regulació. Fer-ho a través de la pràctica i de la coneixença de models.

Marta Escobar: Creu que l’acord de govern del què parlàvem abans tindrà un resultat positiu per a la contractació pública?

Teresa Pitarch: Ara, a l’abril, fa un any que es va aprovar i s’està fent un seguiment en què hem pogut constatar, en alguns casos, que ja s’està produint algun canvi a nivell de la contractació de la Generalitat. De fet, ens han demanat si podíem prestar el model a altres comunitats autònomes perquè consideren que és un avenç que no s’havia fet mai. És un full de ruta que ens permetrà vehicular aquestes polítiques de la petita i mitjana empresa.

Marta Escobar: Com veu des de l’Oficina que tot el que estan fent es pugui traslladar al món local?

Teresa Pitarch: Després de tres anys que porta aquesta Oficina –perquè abans no existia-, se situa la contractació al departament de la Presidència i, amb això, es demostra la importància que dóna el president als temes de contractació pública No tenim competències en el món local perquè hauríem de desenvolupar un article de l’Estatut. El que sí és cert és que s’està creant una tendència. De fet, ara m’han demanat inaugurar un curs de la càtedra Prat de la Riba,  que l’organitza l’Associació Catalana de Municipis, per explicar quines són les polítiques que poden aplicar-se al món municipal i que en aquests moments la Generalitat està desenvolupant en matèria de contractació pública.

Jaume Pallerols: Quan tindrem una llei catalana de contractació pública?

Teresa Pitarch: Aquesta llei la tindrem més aviat del que preveiem. De fet es va signar l’altre dia aquí, al Palau, l’acord estratègic entre sindicats, patronals i Administració de la Generalitat. Dins d’aquest acord hi ha una clàusula en què el Govern es compromet a desenvolupar una llei catalana de contractes del sector públic. Ja hem començat a donar els primers passos per posar les bases del que podria ser la nostra llei de contractes.

Marta Escobar: Quin altre valor afegit té combinar el vessant polític amb el tècnic com feu a l’Oficina?

Teresa Pitarch: El valor afegit de l’Oficina és que en aquests moments hi ha una cara visible que rep totes les propostes i, al mateix temps, té competències per establir directrius i instruccions a tot l’àmbit de la Generalitat i del sector públic. També, a través d’aquesta Oficina, es pot tirar endavant una Llei de Contractes del Sector Públic, que englobi, dins del seu articulat, totes aquestes polítiques que estem tirant endavant. Entre elles, tot allò que fa referència al foment de la petita i mitjana empresa, que s’hauria d’incloure com a condició d’execució de la contractació o bé com a clàusules de valoració que ens permetin fomentar l’accés de la pime a la contractació de la Generalitat.

[Els socis fundadors de Lobby Ètic] ens han ajudat a detectar aspectes que eren molt necessaris per fomentar l’accés de la pime als contractes públics, ens han ajudat a detectar aspectes que calia corregir…

Marta Escobar: El Joan i el Jaume l’han fet canviar la visió sobre algun aspecte o l’han aportat informació que desconeixia?

Teresa Pitarch: Sí. Com et deia és molt important el coneixement del mercat. L’ACEDE aglutina sectors de la nostra economia molt importants i sí que ens han donat una visió desconeguda per l’Administració. Centrant-nos en el món de la contractació, ens han ajudat a detectar aspectes que eren molt necessaris per fomentar l’accés de la pime als contractes públics, ens han ajudat a detectar aspectes que calia corregir… Jo crec que ens han ajudat a conèixer, o a tenir una visió de sectors importants de l’economia del país, que fins ara l’Administració no havia pogut conèixer directament ni plasmar-ho en els seus contractes.

Jaume Pallerols: Seria possible avançar més en el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic i que fos un òrgan de col·laboració públic-privada? Perquè segueix sent un òrgan administratiu i, en certa manera, continua sent art i part, entenem. Entenem que és un pas endavant però, de vegades hem notat en algunes resolucions que cal una visió més empresarial. La meva proposta-pregunta és aquesta: som capaços de donar un pas més en aquest tribunal?

Teresa Pitarch: El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic és un òrgan independent de l’Administració, que està creat per la llei de l’Estat de contractes del sector públic, fins al punt que és nomenat pel president i s’integra en l’estructura de l’Administració a través de l’Oficina de Supervisió de la Contractació Pública. Les sentències provenen d’aquesta independència perquè no deixa de ser com un jutge. És el jutge traslladat a l’àmbit administratiu. Això ja és un avenç perquè permet o garanteix tant a les empreses com a la pròpia Administració que les coses es facin de la millor manera. Hem guanyat bastant. Per una banda, que l’Administració conegui què es fa malament en la contractació pública a través de les sentències i resolucions de l’òrgan, tenim una doctrina que ens permet traslladar als òrgans de contractació tot allò que és més conseqüent i que es fa malament a l’hora de contractar. Potser sí seria bo integrar un òrgan d’assessoria que conegui els temes en profunditat, és a dir, que seria necessari un coneixement més profund de la part tècnica.

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista