Barcelona, 15 d’abril del 2014.-

Els nostres lobbistes han viscut, com amb Josep Huguet, tres etapes al seu costat. Amb José Montilla van ser etapes ben diferents. Es van trobar com a alcalde de Cornellà, més tard a la Diputació de Barcelona, quan ell n’era el president i, finalment, com a president de Catalunya. De fet podríem dir que són quatre les etapes en què s’han anat trobat perquè, avui, ell és senador.

Acompanyats d’un cafè que ens servien al seu despatx, Montilla posava de relleu que “no puc fer menys que valorar positivament la feina d’interlocució i diàleg al llarg d’aquest període”. Mentre, Joan Vilar aprofitava la trobada per explicar-li les novetats que han dut a terme i, també, per demanar-li col·laboració en projectes centrats en el Baix Llobregat.

Tot i fer temps que no es troben, com sempre, la sensació de complicitat torna a estar present. Entre bromes i rialles, el president de l’ACEDE no s’estava de donar-li les gràcies dient-li que “el veig molt bé president”. I seguia: “Jo crec que quan un deixa el càrrec, de tant en tant descansa, i això va bé”. Però, llavors, Montilla deixava caure que “tampoc us penseu que descanso tant, eh?”, seguit d’un llarg somriure i una càlida estreta de mans.

Marta Escobar: Què opina de la feina que fan Joan Vilar i Jaume Pallerols com a lobbistes?

José Montilla: Jo crec que és important per a totes les administracions obtenir interlocutors identificats que representin interessos legítims d’empreses o socials. Per tant, no puc fer menys que valorar positivament la feina d’interlocució i de diàleg, de vegades fructífer i de vegades no tant, al llarg d’aquest període.

Marta Escobar: Pensa que es un lobby ètic i transparent?

José Montilla: Així ho he percebut en la meva experiència, tot i que, tal i com vostè sap, ni a Catalunya ni a Espanya estan regulats els lobbies, que és una de les coses que tenim pendents de fer, com moltes altres. És veritat que, al nostre país, la paraula «lobby» té una certa connotació pejorativa, cosa que no passa en altres països i, això, segurament passa per la manca de regulació, que és el que fa que la gent no tingui clares quines són exactament les nocions de lobby.

Marta Escobar: És un lobby necessari?

José Montilla: En una societat com la nostra els lobbies existeixen, i com que existeixen fruit de les necessitats socials, el millor que es pot fer és regular-los perquè siguin transparents respecte a la societat.

Marta Escobar: Per legitimar-los?

José Montilla: Exactament, i, també, perquè siguin percebuts així per la societat.

Marta Escobar: Els han fet canviar l’opinió en algun aspecte?

José Montilla: Sí. És evident que si aporten una informació i una visió que de vegades no té l’Administració i que l’ajuda a prendre determinades decisions amb més elements de judici i amb més informació i una visió més completa dels interessos que hi ha de vegades en un conflicte determinat.

Joan Vilar: Jo li vull fer una pregunta com a president perquè la seva experiència ens serveix de molt. L’altra dia, al parlament ens deien que troben a faltar aquelles èpoques de l’ACEDE en què ajuntàvem a tothom als esmorzars i parlàvem de projectes en comú amb el vessant personal i deixant de banda el color polític de cada un. Això, tots els parlamentaris m’han dit que s’ha perdut molt en els últims anys. Com veu el fet de tornar-ho a recuperar i fer trobades amb diferents membres de partits? Projectes com l’emprenedoria, la defensa de la pime i de la microempresa, temes socials com la inserció al món laboral d’aquells col·lectius amb dificultats… Tota aquesta problemàtica que la ciutadania viu dia a dia i, en canvi, dins del Parlament es tracten altres temes que els polítics creieu que són prioritaris però per la ciutadania no ho són.

José Montilla: Això, segurament, és discutible. Jo crec que aquests temes són importants i ho són per a la ciutadania. Ho vulguem o no, els mitjans, i una part important dels polítics, donen prioritat a altres temes. El que és obvi és que la preocupació principal de la gent, de moltes famílies, és tenir feina. Segurament no ho era en aquells anys perquè hi havia feina i la prova d’això és que van arribar més d’un milió de persones a Catalunya. Ara, el problema és la feina i els problemes derivats de la falta de feina.

Ara hi ha més raons que mai per parlar de com reactivar l’economia i l’ocupació perquè sense creació d’ocupació serà molt difícil que la micro i la petita empresa tirin endavant.

Ara hi ha més raons que mai per parlar de com reactivar l’economia i l’ocupació perquè sense creació d’ocupació serà molt difícil que la micro i la petita empresa tirin endavant. Per això estic d’acord en què s’hauria de prestar més temps i més esforç a aquelles coses que realment tenen relació directa amb els problemes de la gent, encara que no dic que els altres temes no siguin importants ni s’hagin de tractar. Això sí, hi ha una descompensació clara respecte a les prioritats per part dels polítics i dels mitjans de comunicació.

Joan Vilar: L’excusa que ens posen els mitjans de comunicació per a fer notícies sempre de les grans empreses és que es deuen molt als anunciants. Amb la crisi, qui més s’anuncia és qui més poder té a l’hora de fer una crítica o de sortir als mitjans. Ara li vull fer una pregunta en relació a la seva experiència com a ministre d’Indústria. Hi ha unes grans empreses, que estan dins de la CEOE, i altres petites i mitjanes representades dins de CEPYME. No obstant, la realitat és que CEPYME és un fill de la CEOE perquè utilitza les mateixes instal·lacions i els mateixos recursos, per tant, mai un fill trairà al seu pare. Fa dues setmanes vaig estar a La Moncloa amb Álvaro Nadal i li preguntava que com pot ser que li facin més cas a les empreses de l’IBEX-35, que entre totes sumen un milió dos-cents mil treballadors, i jo vingui avui amb una representació d’un milió i mig representant tots els sectors de mà d’obra intensiva a Espanya, com la seguretat o la neteja, i no ens facin cas. Ell em comentava que som els únics que havíem anat amb propostes i amb una representació d’empreses. Perquè, deia, els altres que venen són la CEOE representant a la pime i això és el peix que es mossega la cua. Com a ministre d’Indústria, crec que també us trobeu amb moltes pressions de les grans empreses i de les petites que volen ser escoltades. Creu que ha de sortir una plataforma que realment representi a les pimes d’aquest país? I quan dic país, em refereixo a Espanya.

José Montilla: Jo no diré com han d’organitzar-se les empreses. Crec que l’Administració sí que necessita interlocutors que representin interessos legítims i, per tant, amb qui acaba dialogant i negociant l’Administració és amb els interlocutors que hi ha, que tenen la condició d’interlocutors d’acord amb la legislació actual, com els sindicats. El món empresarial hauria de ser així, amb la singularitat que no hi ha eleccions. Consideres representativa a una entitat per la seva capacitat d’interlocució amb els sindicats, no tant perquè sàpigues que representa a tants empresaris. És obvi que els interessos dins del món empresarial no són els mateixos els de les grans empreses que els de les petites. No dic que estiguin confrontats sempre perquè moltes vegades són els mateixos. De fet, hi ha moltes petites empreses que treballen per a les grans, que és la subcontractació.

Les grans empreses són molt necessàries per a l’economia d’aquest país i penso que un dels grans problemes que tenen l’economia espanyola i catalana és, també, l’existència de poques grans empreses i, especialment, de poques mitjanes empreses, si ho comparem amb el teixit empresarial alemany.

Les grans empreses són molt necessàries per a l’economia d’aquest país i penso que un dels grans problemes que tenen l’economia espanyola i catalana és, també, l’existència de poques grans empreses i, especialment, de poques mitjanes empreses, si ho comparem amb el teixit empresarial alemany, per exemple. I la petita empresa té més dificultats per finançar-se, per internacionalitzar-se, per innovar… Això és una realitat objectiva i és obvi que els interessos de les grans empreses i de les petites o micro són diferents. Es tracta de tenir interlocutors que puguin representar i defensar els interessos legítims d’uns i altres, i que l’Administració pugui tenir en consideració unes i unes altres posicions. Encara que des de l’Administració no es  pot dir com s’ha d’organitzar l’empresariat ni els sindicats. En el nostre cas és evident que tenim una confederació espanyola de representació empresarial, també hi ha organitzacions sectorials i territorials que, en molts casos, tenen capacitat jurídica pròpia. I tenim la peculiaritat de les cambres de comerç. L’Administració ha de ser capaç de dialogar amb tots i que ningú tingui l’exclusiva per això, perquè els interessos no coincideixen sempre.

Joan Vilar: Centrant-nos en el tema social –per això ha vingut Jordi Castro-, fa set anys es va crear des de l’ACEDE la Fundació Claperós. Les empreses han de ser competitives però incloent tota la vessant social com poden ser els temes d’igualtat de gènere, d’incorporar població immigrada, la responsabilitat social corporativa, que es compleixi amb la llei de gent amb discapacitat i tot allò que seria l’entorn social. Nosaltres hem ajuntat empreses ordinàries amb centres especials de treball perquè vagin junts a concursar, i no només a l’empresa pública, sinó també a grans empreses i multinacionals. També hem estat inserint a tots els joves menors de 30 anys en empreses que, després de passar una temporada en pràctiques, poden continuar en el món laboral. Són unes línies de les quals pensem que haurien d’impulsar-se molt des del territori. Ara ho estem intentant fer al Baix Llobregat, on han creat algunes plataformes empresarials per ajuntar-se perquè, com ha dit abans, no tenim empreses mitjanes en aquest país. Creiem que hem de fer que les empreses s’ajuntin entre elles i agafin més volum per poder competir i, a la vegada, ser més competitives. Estem creant UTE, clústers sectorials… Ens agradaria que participés amb la seva experiència, després de Setmana Santa, quan farem públiques una sèrie de promotors privats. Volem precisament això: inserir a col·lectius amb dificultats al món laboral. Creiem que s’han d’impulsar totes les iniciatives públic-privades en un moment en què el sector públic té pocs recursos i poques subvencions. Com veu aquest tema?

José Montilla: A mi em semblen molt bé les dues vessants. El fet de la col·laboració amb centres especials de treball i empreses ordinàries per tractar de sumar esforços perquè, en molts casos, en els centres especials de treball hem vist limitades les seves possibilitats d’accedir a determinats contractes.

Marta Escobar: Per acabar, podria dir-nos quin és el valor afegit que vostè creu que Vilar i Pallerols aporten amb la seva feina i amb l’ACEDE?

José Montilla: Jo crec que la singularitat de no ser estrictament una organització empresarial, de ser lobby malgrat que en el nostre país no hi hagi regulació, possibilita un funcionament i una actuació més heterodoxa, però no estrictament tan reglada i centrada en la presentació dels empresaris com ho és una organització empresarial. En aquest sentit, això possibilita l’actuació en tot aquest vano de temes que hem comentat. Jo crec que això és positiu perquè és una mostra de vitalitat de la societat civil catalana.

Joan Vilar: Nosaltres tenim aquesta pluralitat. Per exemple, tenim a la nostra junta directiva a Pilar Díaz, regidora del Ajuntament de Barcelona, que és del PSC. Gràcies president, el veig molt bé. Jo crec que un, quan deixa el càrrec de tant en tant descansa i això va bé.

José Montilla: Tampoc et creguis que descanso tant, eh?

Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Marta Escobar Martí
Periodista