Barcelona, 4 de juny del 2014.-

La trobada no tindrà res de convencional. Joan Vilar arriba amb la seva bicicleta amb el sol estiuenc que ja denota tocs de calor. Quedem a prop de l’edifici Godó, al costat de la plaça Francesc Macià. Com que hem de gravar l’entrevista en vídeo, ens dirigim caminant xino-xano cap al Turó Park, on seurem a prendre la fresca, que ens brindarà un toc d’ombra.

Es nota que la relació ve de lluny i que els uneixen moltes coses. Entre ells hi ha una estima especial. Per a ell, rebre un lobby com l’ACEDE “és una obligació ètica perquè defensen sectors vulnerables i els intenta donar un paraigües”. D’aquí, confessava, “ve la meva simpatia cap a ells”.

Vilar recordava que quan es van conèixer “va ser una grata sorpresa” per a ells perquè esperaven trobar-se amb “un diputat d’esquerres amb poc coneixement de les pimes però resulta que coneixia molt bé el teixit”. Per tot això, els nostres lobbistes l’han tingut tot aquest temps com a “un gran aliat al Parlament de Catalunya”.

Amb tota confiança i amb somriure de bromista, Toni Comín els feia conèixer la seva opinió quan els confessava que “la paraula «lobby» no m’atreu especialment perquè ja està carregada de totes les connotacions negatives”. I es lamentava d’aquest fet perquè deia no agradar-li que barregin els grans grups amb associacions com l’ACEDE perquè  “l’actitud de l’associació és la de tenir un diàleg totalment transparent sense secrets i en què es posaven components sobre la taula per defensar uns interessos legítims”.

Toni Comín: La paraula «lobbies» és una paraula maleïda ja. No sé si la redimirem a aquestes alçades. Però jo seguiré fent la meva defensa d’ACEDE.

Jaume Pallerols: Nosaltres ja hem registrat lobby.cat

Toni Comín: Jo, des del meu punt de vista dic que la paraula s’hauria de canviar.

Marta Escobar: Creu convenient l’existència de lobbies que defensin la petita i mitjana empresa davant l’Administració pública?

Toni Comín: Hi ha una cosa evident que és que la gran empresa constantment té capacitat per interlocutar amb el poder polític i, per tant, per defensar els seus interessos. Per això, pot donar-se una situació de discriminació, que és que la micro i la petita empresa no tingui la capacitat que té la gran. Jo, des del primer moment que em vaig trobar amb la possibilitat de rebre un lobby, entre cometes, com l’ACEDE, em va semblar que per un tema de defensa dels dèbils, per dir-ho així, era una obligació ètica establir un diàleg amb una organització com la seva perquè defensen sectors vulnerables. Què fa l’ACEDE? Intenta donar un paraigües a aquells sectors empresarials que són més vulnerables que altres.

Marta Escobar: I imprescindibles pel teixit empresarial.

Toni Comín: Exacte. Els altres sectors empresarials ja tenen les seves cambres i les seves patronals i, per això, calia que aquests sectors també ho tinguessin. És una manera de posar-se a ajudar als de baix i la meva simpatia amb ACEDE té a veure amb això. Era un sector que tenia un gran desavantatge a l’hora d’interlocutar amb el poder polític, amb el poder legislatiu i amb el govern, i no pot ser perquè ha d’haver-hi igualtat d’oportunitats per tots els sectors empresarials i tots han de poder mantenir un diàleg amb l’administració. Dit això, la paraula «lobby» no m’atreu especialment perquè crec que ja està carregada de totes les connotacions negatives.

Marta Escobar: Carregada de connotacions negatives aquí, a Espanya.

La gent perd la seva confiança en les institucions perquè no té clar si juguen de manera prou neta, transparent i equitativa a l’hora de relacionar-se amb el poder econòmic.

Toni Comín: I a altres llocs. Quan ens diuen que regulem els lobbies és justament pel prejudici que tenen. Més enllà de la paraula, l’important és com es construeix la relació entre uns sectors que defensen legítimament els seus interessos i el poder polític. La clau és la transparència, el diàleg obert i fer-ho tot de manera que el que un fa es pugui explicar. En aquest sentit, jo estava tranquil perquè veia que l’actitud d’ACEDE és aquesta, la de tenir un diàleg totalment transparent sense secrets i en què es posaven components sobre la taula per defensar uns interessos legítims. Nosaltres escoltàvem les seves reivindicacions, sobre contractació pública, la regulació d’alguns sectors professionals… I tu miraves si allò era legítim o no. El drama del gran lobby és que la meitat de la feina la fa sota dels focus i l’altra meitat fora dels focus. I això és una tragèdia. Ara, a la Comissió Europea hi ha tot el debat sobre la regulació dels lobbies perquè Brussel·les és un cas evident de manca claríssima de transparència. Per tant, que la relació entre tots els sectors organitzats i l’administració ha de ser una relació transparent és claríssim. En aquests moments, particularment a Espanya hi ha un sentiment de què el grau de transparència de les nostres institucions és millorable, de què la corrupció és molt més gran del que és acceptable, i una de les raons de la desafecció política és aquesta. Ho expliquen tots els experts, les enquestes, els analistes… La gent perd la seva confiança en les institucions perquè no té clar si juguen de manera prou neta, transparent i equitativa a l’hora de relacionar-se amb el poder econòmic. Un dels grans problemes de la nostra democràcia és com construir una relació sana, neta i ètica entre poder polític i poder econòmic. Segons com, que ACEDE, que representa els dèbils, utilitzi la paraula «lobby», pot generar un prejudici negatiu cap a una feina que fa ACEDE que és completament legítima perquè fan servir la mateixa paraula que els de la porta giratòria.

Marta Escobar: No troba possible, doncs, canviar la connotació negativa de la paraula «lobby»?

Toni Comín: Si lobby és el que fan a la llotja del Real Madrid, fer servir la mateixa paraula que ells et complica molt la vida.

Marta Escobar: El Joan i el Jaume sempre es lamenten que se’ls coneix com a defensors d’interessos i no com a «lobby», que és el que realment són.

Les coses s’han de fer des de la franquesa i reconeixent d’entrada que els interessos que defenses són legítims. I si a més li afegeixes que els interessos que defenses són els dels més desprotegits dins del sector empresarial és evident que és legítim, mare de Déu!

Toni Comín: Ells defensen uns interessos legítims i ho fan des de la transparència, des de la franquesa i des del no amagar ni engalipar amb estratègies estranyes. El gran lobby, com el de les grans farmacèutiques, compra les voluntats de manera subtil. Per exemple, fan congressos on conviden gent, se’ls dóna premis i ja els estan comprant sense dir-ho. Les coses s’han de fer des de la franquesa i reconeixent d’entrada que els interessos que defenses són legítims. I si a més li afegeixes que els interessos que defenses són els dels més desprotegits dins del sector empresarial és evident que és legítim, mare de Déu! Els sindicats també defensen interessos molt legítims. Tothom té dret a defensar els seus interessos. Si són interessos que volen canviar les regles del joc perquè no t’afavoreixen o si són interessos que es volen mantenir perquè les regles de joc t’afavoreixen. Els poderosos sempre fan lobby per mantenir-les.

Joan Vilar: Ens direm «defens-pime».

Toni Comín: És massa complicat. Hauríeu de posar un altre objectiu.

Jaume Pallerols: Li posem. Li diem «lobby sectorial» o «lobby participatiu».

Toni Comín: Està bé.

Marta Escobar: Amb una regulació que inclogués un registre obligatori, es podria legitimar la feina que fan el Joan i el Jaume?

Toni Comín: El que és segur és que si hi ha lobbies a Brussel·les hi hauria d’haver un reglament que expliqui què poden fer i què no, quins regals poden fer als eurodiputats i que estiguin registrats. Quan hi ha una realitat has d’assegurar que funciona d’una manera democràtica. Jo sóc partidari que hi hagi un registre a Brussel·les.

Marta Escobar: Obligatori?

Hem de posar normes, lleis, regulacions i el que calgui però amb un element cultural. Les lleis poden estar vives o mortes.

Toni Comín: Absolutament. Per tant, la Llei de Transparència de Catalunya també té a veure amb això. Ha de servir per establir això, quines són les bones pràctiques quan la societat s’organitza per defensar els seus interessos amb els polítics. D’altra banda, jo sóc dels que sempre ha defensat que les reformes no necessiten només regles, sinó cultura. Es pot fer un reglament collonut però si no està internalitzat en els nostres cocos no l’aplicarem. Hem de posar normes, lleis, regulacions i el que calgui però amb un element cultural. Les lleis poden estar vives o mortes. Quan la cultura de la societat es correspon amb una llei és que està viva però si està molt lluny està morta.

Joan Vilar: Jo només vull afegir que quan vam conèixer el Toni Comín va ser una grata sorpresa perquè esperàvem veure un polític d’esquerres i diputat amb poc coneixement de les pimes però coneixia molt bé el teixit. El Jaume i jo sempre hem tingut un gran aliat al Parlament de Catalunya i als altres fòrums en què hem participat. És un diputat que sempre ha estat quan l’hem necessitat.

Toni Comín: La meva sensació és que estàveu donant veu, dins del món empresarial català, al petit empresari que no la tenia. Pels meus valors d’esquerres em semblava coherent. També m’havia de seure algun dia amb Foment, amb Cecot i amb Fepime, però amb vosaltres hi havia aquesta consciència que és que intentàveu donar veu a qui no la tenia.

Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista