Barcelona, 9 d’abril del 2014.-

Ens trobem amb el líder de Ciutadans al seu despatx del Parlament de Catalunya. Allà descobrim la història que va unir Albert Rivera amb l’ACEDE. Ell acabava d’entrar per primera vegada com a diputat al Parlament i no trigaria gaire a conciliar una relació amb els nostres lobbistes. Vilar, que no perd mai el temps, recordava com, mentre prenia un cafè en un bar del carrer Llúria, “et vaig venir a preguntar si eres l’Albert Rivera, perquè eres l’únic diputat que no coneixia”.

Sense malgastar ni un segon, el president de l’ACEDE no va estar-se d’animar-lo a col·laborar amb ells i, a canvi, quan al principi només hi tenien tres diputats, els feien de coach aportant-los informacions sobre temes empresarials, sobre els concursos, les problemàtiques de les pimes i temes socials.

Mitjançant aquesta tàctica, aconseguirien que els nous parlamentaris “dominessin tots els sectors i problemàtiques” perquè és difícil fer-ho “sense gent que et traslladi la informació d’una manera professional”. Gràcies a això, i a la sinceritat que han tingut sempre amb Ciutadans, han guanyat “molta proximitat” amb aquest grup polític.

Joan Vilar: El motiu pel qual avui estem aquí és que el Jaume i jo vam dir de fer un llibre amb tots els temes de lobby que hem fet, els polítics i gent del Govern que han col·laborat. Et tenim un afecte especial.

Albert Rivera: Ho sé.

Joan Vilar: Després et vull comentar el tema del “Fem País” perquè ens vas enviar una persona que no se n’assabentava massa.

Albert Rivera: És el que té, no és tan fàcil.

Marta Escobar: Què opina de Joan Vilar y Jaume Pallerols com a lobbistes i de la feina que fan a l’ACEDE?

Albert Rivera: Jo sempre he pensat que els lobbies públics, transparents i coneguts són necessaris, és a dir, sempre hem posat una contradicció negativa en el concepte de «lobby» però jo crec que ells són dos exemples de persones que han vingut aquí, que els he conegut en seu parlamentaria i que els coneix pràcticament tot el Parlament. Precisament perquè defensen a un determinat perfil del sector empresarial amb un determinat interès, que sol coincidir amb els interessos d’alguns partits que estem en aquesta cambra. Per tant, és absolutament legítim i necessari i a qualsevol parlament d’Amèrica i inclús d’Europa això és absolutament normal. Potser, aquí a Espanya, i a Catalunya en particular, que està en tràmit la Llei de la Transparència, hauríem d’aprofitar-la per regular i per donar llum i taquígraf perquè sigui una cosa acceptada socialment i reconeguda, inclús des del punt de vista social.

Marta Escobar: Els han fet canviar la visió sobre algun aspecte?

Albert Rivera: La feina que fan que no és només professional sinó que acaba cobrant una dimensió humana, que al final és on s’aconsegueix moltes vegades parlar les coses i donar a conèixer els temes. Per tant, sí que hi ha coses de sectors –com per exemple com funcionen els concursos en l’àmbit empresarial, quines necessitats tenen determinats sectors empresarials a nivell de regulació- que no podem saber els polítics però si escoltar a la gent que sap més que nosaltres. A partir d’aquí, amb uns criteris i uns valors, es poden prendre les decisions legislatives o governamentals.

Marta Escobar: Ens podria explicar l’anècdota de La Bodegueta?

Albert Rivera: Quan parlava de la dimensió humana em referia precisament a això. De vegades, allò que no s’aconsegueix en un despatx, s’aconsegueix amb un sopar, un dinar, un partit de futbol, muntant a cavall, anant amb bicicleta o fent una copa de vi. En aquest cas em van proposar fer aquesta trobada a La Bodegueta, amb gent amb perfils ideològics molt diferents, sense cap tipus de prioritat ni per part dels assistents ni de cap membre de l’ACEDE. Així acabes apropant-te a la gent perquè trobes més punts en comú asseguts tots en una taula i menjant pa amb tomàquet, que en una reunió a un despatx del Parlament.

Joan Vilar: L’Albert sempre ha sigut algú molt proper a la ciutadania. Una persona que vaig convidar a La Bodegueta em va dir que a aquest noi no el volia ni veure perquè no estava d’acord amb la seva ideologia. Jo li vaig dir que havia de venir i conèixer-lo personalment perquè, llavors, la seva opinió canviaria. Quan vam acabar es van acomiadar tots abraçant-se amb porrons de vi i de tot. Aquest home va dir que a les properes eleccions –que poc temps faltava- el votaria.

Aquest contacte directe entre ciutadà i representant demostra que quan un s’asseu en una taula i parla, comença a veure punts en comú i és molt més útil i hàbil per a això.

Albert Rivera: No sempre arribes a tenir aquest canvi tant brusc. Ara estic intentant importar el model anglosaxó i, una vegada més, fem trobades del nostre grup parlamentaris amb ciutadans que convoquem a través de les xarxes socials. Aquest contacte directe entre ciutadà i representant, que és el que tenim també entre ciutadans que representen a determinats sectors, demostra que quan un s’asseu en una taula i parla, comença a veure punts en comú i és molt més útil i hàbil per a això. No ´s el mateix que t’enviïn un correu a trobar-te cara a cara, fer un cafè i seguir un tema que es pugui acabar reflectint en una legislació o decisió governamental.

Marta Escobar: Com es van conèixer amb el Joan i el Jaume?

Albert Rivera: Si no recordo malament, farà sis o set anys, i va ser en un esmorzar que van organitzar al Parlament. De fet, la primera trobada va ser a l’antic bar del Parlament.

Joan Vilar: Com jo sóc molt més gran que tu, puc dir-te que ens vam conèixer perquè tu estaves prenent un cafè en un bar del carrer Llúria, quan acabàveu d’entrar com a diputats i eres un pringadet. Llavors vaig venir i et vaig preguntar si eres l’Albert Rivera perquè eres l’únic diputat que no coneixia al Parlament. Et vam dir que ens agradaria quedar amb tu, presentar-te el projecte de l’ACEDE i començar a col·laborar igual que ho estàvem fent amb tots els grups. Al principi eren molt pocs diputats –tres- i els fèiem de coach. Els aportàvem tot sobre temes empresarials, informacions sobre els concursos, les problemàtiques que tenien les petites i mitjanes empreses, els temes socials… Els grups que estiguin formats per tres o nou diputats han de dominar tots els sectors i problemàtiques. Això és difícil si no hi ha gent al seu costat que els traslladi aquesta informació professionalment. La sinceritat és el que ens ha permès la proximitat amb Ciutadans, mai els hem mentit.

Albert Rivera: La meva opinió com a ciutadà que té un esperit crític, en general, és que m’agrada que em convencin i que no m’imposin. Si veus bona fe i que algú t’exposa les coses des d’un prisma determinat però objectivament, un baixa la guàrdia, escolta i veu. Ara, si tu vens a dir-me que em canviïs l’article 3.4 d’alguna llei perquè represento a tal i si no et muntarem una manifestació o a canvi de diners. Això és que cal apartar de la vida normal del lobby i del grup parlamentari o d’un alt càrrec públic. És del que jo crec que està bé que es parli i es reguli si hi ha gent que ho exerceix bé i d’altra que no.

Marta Escobar: Com s’hauria d’explicar a la ciutadania què és el lobby deliberatiu per tal que ho diferenciés de corrupció?

Albert Rivera: Com moltes coses a la vida, cal separar el gra de la palla. Cal intentar que la regulació parli aviat d’aquest tema per fer-ho clar, com en altres països. Cal netejar la imatge de qui ho fa de manera legítima i responsable, de qui intenta sota aquesta excusa fer unes altres coses. Part de la meva feina com a representant públic és reunir-me amb associacions, entitats, representants d’empreses, de grups de treballadors i de tot tipus, perquè t’exposin les seves inquietuds i com afecta la regulació als seus sectors. Quan algú em pregunta, reconec que sí que faig aquestes coses i que seguiré fent-les. Hem sigut molt transparents i crítics amb el tema de la corrupció també, encara que això no té res a veure amb la corrupció, que és una cosa que cal desvincular d’aquesta feina. La gent en fa aquest ús i això és delictiu. La meva opinió és que si s’acaba regulant aquesta figura us anirà bé als que ho feu bé, i els que no estaran en una situació molt delicada.

Joan Vilar: L’objectiu d’aquest llibre és precisament aquest. Veure el lobby com a una bona praxis, no el lobby que va per sobres, sota mà o el lobby que fa una empresa en particular. Nosaltres anem per sectors i defensem un projecte, que és que la pime sigui competitiva. Jo crec que d’això no ens hem d’amagar, sinó al contrari. Aquests quinze anys han anat en aquesta línia i això ha de seguir així.

Marta Escobar: I fer-vos veure. Hi ha ciutadans que no saben què és lobby o que ho confonen amb corrupció i tràfic d’influències.

Albert Rivera: Si tenim una democràcia de baixa intensitat, amb moltes carències, falta de coneixements i de cultura democràtica, imaginat si els has d’explicar com funciona un parlament, un grup parlamentari o les feines que fa un diputat. Si ja ens consta a nosaltres exposar tot això a la ciutadania, imaginat explicar què és el que fan uns senyors que venen amb uns interessos a parlar amb els diputats, que tampoc saps què fan. No sé si parlar d’opacitat o de falta d’informació o de comunicació.

Marta Escobar: O una barreja de les tres.

Si el ciutadà no sap què faig jo a la meva feina i em paguen el sou, el problema el tinc jo perquè al final sóc jo qui els ha de transmetre les feines que faig.

Albert Rivera: La nostra feina és explicar això a la gent i hem de fer autocrítica. Si el ciutadà no sap què faig jo a la meva feina i em paguen el sou, el problema el tinc jo perquè al final sóc jo qui els ha de transmetre les feines que faig. I avui hi ha mecanismes com les xarxes socials o els blogs, que et permeten fer trobades periòdicament. El que intentem alguns és que a través d’aquests mecanismes, els ciutadans puguin saber i tenir una certa contability, fer una espècie de comptabilitat democràtica per a saber què fer, què votes, quines lleis has fet, quines emendes, amb qui t’has reunit, quant cobres… Tot això ha de ser públic. Els que no tenim res a amagar i volem fer les coses d’una manera determinada, creiem que aquesta és la millor manera de què tot el món ho faci igual. Jo crec que en el sector dels lobbies és el mateix. La millor manera és que els que fan les coses ben fetes no s’amaguin i facin pedagogia.

Joan Vilar: El tema del “Fem País” no es va entendre des de Ciutadans. Nosaltres, des de fa dos anys, vam fer la primera trobada amb la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, per dir-li que volíem fer això al Parlament. L’altre dia va haver-hi una compareixença, que al no poder venir tu com a representant de Ciutadans, no es va entendre què veníem a fer. El “Fem País”, que es el que vam anar a explicar, funciona en dues línies. Una, ajudar a les pimes perquè siguin més competitives, com les lleis que surtin, i l’altra la desafecció de les pimes vers els polítics. Jo crec que no sabien qui érem i per això no es va entendre bé.

Albert Rivera: En part és culpa meva perquè quan tens menys gent i més llocs no pots estar a tot arreu i cada diputat té les seves comissions. Ja m’encarregaré de què us coneguin.

Joan Vilar: A mi m’agradaria tornar-nos a reunir per a que no surti malament en el llibre entre cometes. Que es tornin a trobar i allà se’ls expliqui bé perquè ells ho van entendre com a una crítica i com si ens estiguéssim posicionant i nosaltres no volem estar posicionats en l’independentisme perquè dins de l’ACEDE hi ha gent que sí ho vol i d’altra que no.

Albert Rivera: Perfecte. Tenim errors de coordinació perquè ara som nou i segurament en serem més.

Joan Vilar: A part d’això, salt a Espanya?

Albert Rivera: Ho estem pensant perquè tenim recolzaments i enquestes molt favorables per entrar al Congrés, així que tard o aviat hi estarem. El que no sabem és si serà només per les províncies de Catalunya o si també ens presentaríem a Madrid o València. Si en les europees es consolida el resultat que ens donen, que és entrar al Parlament Europeu, seria un bon cop a l’esquena.

Joan Vilar: ¿Sense Rosa Díez?

Albert Rivera: Sí, sí, perquè cada vegada hi ha més diferències per les formes i per algunes coses de fons. I, també, perquè estem cobrant força. Teniu ja pensada la data de publicació?

Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Marta Escobar Martí
Periodista