Barcelona, 25 de març del 2014.-

Ens reunim amb Josep Huguet al seu despatx actual de la Fundació Irla, al carrer Calàbria de Barcelona. L’ex conseller i actual president de la Fundació Josep Irla ha format part de la vida dels nostres lobbistes pràcticament des dels seus orígens. Durant els inicis de l’ACEDE, Josep Huguet era diputat d’ERC al Parlament, que llavors com ara també formava part de l’oposició. Des del partit d’esquerres s’ocupava, principalment, dels temes econòmics, empresarials, industrials, d’ocupació i de formació professional.

Vilar i Pallerols volen diferenciar les tres etapes diferents que han viscut al costat de l’ex conseller. La primera va ser com a diputat, i junys vivien moments tan curiosos com anar a menjar-se entrepans fora del Parlament “perquè ens amagàvem”. La segona va ser com a conseller. I, la tercera, que és l’actual, com a president de la Irla. En totes tres, “ens has ajudat molt i la nostra relació sempre ha estat molt propera i oberta”, li agraïen complaguts amb la relació que han anat construint durant aquests anys.

D’aquestes tres etapes, la que més recorden, però, és la primera, quan Huguet estava a l’oposició com a diputat. En aquella època van treballar junts de valent per poder fer diferents preguntes parlamentaries sobre polítiques d’ocupació al llavors conseller de Treball, Indústria i Turisme, Antoni Fernández Teixidor.

Entusiasmat amb els progressos que han assolit de la mà de l’ex conseller, Joan Vilar no s’estava de felicitar-lo per la feina feta –i encara més des de l’oposició, des d’on es complica tot a l’hora d’avançar-, ni de donar-li les gràcies per haver “accelerat els procediments pels centres de formació professional que portaven molt de temps sense cobrar”.

Avui, des del seu despatx de president de la Fundació Irla, Huguet segueix acompanyant els nostres lobbistes en les seves travesses però des d’un altre perspectiva. Ho fa a través d’una fundació que té per objectiu difondre i promoure els trets característics dels «Països Catalans», així com fomentar el municipalisme i recopilar la documentació històrica significativa dels partits catalans d’esquerres, entre altres.

Joan Vilar: T’expliquem. El Jaume i jo estem fent un llibre sobre què és el lobby i d’aquests quinze anys de l’ACEDE. Tu, com a promotor i creador de l’ACEDE tens molt a afegir. Amb tu hi ha tres etapes que han de constar en aquesta entrevista. Primer vas començar com a diputat, quan anàvem a menjar entrepans fora del Parlament perquè ens amagàvem (bromeja). L’altra etapa és la de quan vas ser conseller. I la tercera és ara com a president de la Fundació Josep Irla. Durant aquestes tres etapes, ens has ajudat molt i la nostra relació sempre ha estat molt propera i oberta. M’agradaria recordar quan estaves al Parlament com a diputat, que vam estar treballant per fer diferents preguntes parlamentaries a Antoni Fernández Teixidor (va ser conseller de Treball, Indústria i Turisme) sobre política d’Ocupació perquè els centres de formació professional no estaven cobrant.

Josep Huguet: Va haver-hi un monogràfic, crec.

Joan Vilar: Gràcies a tu, en aquella època es van accelerar els procediments pels centres que portaven molt de temps sense cobrar i crec que aquesta és una feina que ha de fer-se des de l’oposició. Com a conseller diria que vas ser l’únic que va ajudar i recolzar a les pimes catalanes. M’agradaria que comentessis la col·laboració que has fet amb ACEDE.

Josep Huguet: Per on comencem?

Marta Escobar: D’on ve el seu interès per la pime? Com es van conèixer amb el Joan i el Jaume?

Josep Huguet: Al Joan el vaig conèixer al Parlament a l’oposició. Jo, dins d’Esquerra, sempre m’he ocupat dels temes econòmics, empresarials i industrials. També d’ocupació i formació professional. Jo sóc professor de batxillerat però vaig començar en una escola de formació professional per la vinculació de l’ensenyança amb l’empresa i, a més, a la meva família són petits comerciants. Per aquesta doble trajectòria, i també per la meva vocació, crec que el tema de les petites i mitjanes empreses és clau per generar riquesa en un país. Em vaig especialitzar en això i al Parlament, el Joan, que també es movia per defensar interessos d’empreses sectorials, anava a parlar amb els diferents representants dels partits. Vaig fer un monogràfic sobre Formació Professional, del qual va haver-hi conclusions. També vaig tocar temes de fons europeus, que afecten en part a les empreses perquè hi havia una discriminació cap a Catalunya. Vaig impulsar bastants monogràfics i resolucions basades en el món de la pime, per no parlar del sector del comerç.

Joan Vilar: Jo et vull treure un tema que m’ha vingut a la memòria. Ens vas comentar que diputats, membres de la Diputació de Barcelona i llocs on teniu representants d’ERC amb poder, se’ls formés en temes de polítiques ocupacionals. Aquí vàrem venir dues persones al Parlament, l’expert que és de l’ACEDE i jo mateix i vàrem fer una formació d’unes quatre hores amb tot el grup parlamentari, alcaldes i regidors d’ERC que els afectaven temes de polítiques actives per tal que escoltessin la veu dels experts d’aquests sectors. Després, tu vas començar a fer preguntes parlamentaries als membres del Govern sobre aquests temes.

Josep Huguet: En tots els camps. Del comerç, de la promoció d’empreses, de la indústria, del turisme… Els vuit anys que vaig estar a l’oposició vaig fer una oposició constructiva i vaig presentar propostes que acabaven sent aprovades, si no totalment, parcialment. Sempre he entès positivament el concepte de lobby, sempre i quan sigui ètic i transparent.

Quan es defensa a tot un grup, i no a un interès particular, és molt sa en política que la gent sàpiga que hi ha uns representants d’uns sectors determinats que proposen a uns partits una sèrie de coses.

Quan es defensa a tot un grup, i no a un interès particular, és molt sa en política que la gent sàpiga que hi ha uns representants d’uns sectors determinats que proposen a uns partits una sèrie de coses. Llavors els partits poden dir si estan a favor o no en funció dels seus interessos polítics. Jo entenc que quan es representa a un sector determinat de petites empreses, no ha d’haver cap problema per representar aquests interessos perquè són de tipus general. Una altra cosa és que en aquest país s’interpreta lobby com a favors particulars d’una empresa, que normalment ja no és petita. Existeix la porta giratòria, que és quan un polític surt del govern i va a parar a la cúpula directiva d’aquesta empresa. Això és una altra història. No té res de lobby perquè seria corrupció directament. Jo sempre he estat a favor dels lobbies però quan defensen els interessos d’un col·lectiu i tenen transparència.

Joan Vilar: És el súper conseller!

Josep Huguet: Durant aquesta etapa em va tocar prendre decisions. Recordo haver fet una simplificació administrativa a favor de simplificar els tràmits, malgrat sempre et quedes curt perquè, a l’Administració, elimines un tràmit per una banda però n’afegeixes un altre. També em sento orgullós d’haver signat amb patronals com Pimec i Foment i els sindicats el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació. Consistia a fer un projecte estratègic, que encara està vigent perquè arriba fins l’any dos mil vint-i-tants, per veure els reptes principals que té Catalunya en el camp de l’empresa i enfocar una sèrie de reptes que estan funcionant. Això permetia el treball en clústers, que ja ho havíem parlat amb el Joan Vilar. No tots han quallat perquè encara falta tradició de treballar conjuntament. La idea era que totes les empreses que estan vinculades a una finalitat s’organitzin en aquests clústers i es barregin amb les diferents fases de la cadena de producció. Com l’aigua, que agafa des d’empreses industrials, infraestructures i químiques, fins a temes informàtics, tecnològics i biològics. D’aquí és d’on surt la innovació i la ocupació. En aquesta etapa es van fer bastantes coses en aquesta direcció. També vaig desencallar la representació de les patronals que, com que estaven barallades, no posaven als representants del consell social. Per primera vegada, els constitucionals van tenir una representació important de l’empresariat. Vam fer lobby a Madrid i si havíem de fer arribar alguna cosa a un ministeri ho fèiem quan estàvem al govern.

Joan Vilar: A la teva època de conseller treballàvem conjuntament amb el tema dels concursos públics. L’ACEDE, el Jaume i jo et perseguíem a tu i a tot el govern. Des del president Montilla fins a tots els consellers que teníeu que ens podrien recolzar. Amb la patronal de neteja, ACEN; la de seguretat, ACAES; i la de serveis auxiliars i multiserveis ADEDSA, vam fer una feina conjunta amb tu i vas ser, i ho dic molt clar, pràcticament dels pocs consellers que ens va recolzar des del principi i fins el final. Això t’ho hem d’agrair molt perquè, gràcies a això, tots aquests concursos que la majoria els guanyaven les empreses, que eren multinacionals amb més de vint mil treballadors i la majoria no eren catalanes i representaven el 80%. L’empresa mitjana catalana, petita no perquè no pot anar a concurs, només tenia el 20% de representació. Tu ens vas animar i vam treballar conjuntament amb aquestes patronals en dos projectes que han sigut únics a Espanya i ho segueixen sent: una UTE de seguretat –que es va crear amb quatre empreses amb les quals vam arribar a sumar dos mil treballadors. Això va fer que, per primera vegada, les empreses catalanes d’aquest sector confiessin entre elles i anessin juntes a concursos públics. L’altra UTE que es va crear va ser amb quatre empreses de neteja. Encara que no vam tenir rèdit suficient perquè no ens vam sentir recolzats per aquell govern, excepte per alguns consellers. Explico una estadística: de trenta tres concursos que van presentar les empreses de seguretat amb UTE a concursos que treia la Generalitat, van guanyar un terç d’un concurs.

Josep Huguet: Us han servit per a altres terrenys aquestes UTE? Hi ha algunes línies que jo, personalment, he seguit sempre. Quan estava a l’oposició vaig obrir un debat –un monogràfic- sobre el tema dels concursos de la petita i mitjana empresa. Havia mirat la legislació dels Estats Units i allà són liberals de fronteres cap a fora perquè dins protegeixen la pime impressionantment. Hi ha una agència que es diu Small Business Agency, que sistemàticament té el control de qualsevol llei que apareix. Ha de passar el filtre d’aquesta agència per saber si perjudica al lliure mercat entès a favor de la pime. Agafant aquest model vaig veure que hi havia concursos que reservaven el 25% per a les pimes i feien quotes blindades per a petites empreses en general i de sectors concrets. Agafant això vaig fer una interpel·lació i vaig preguntar que com és que aquí ho fem al revés. Els concursos sempre porten a la mateixa conclusió: que els grans grups ho guanyen tot i, normalment, són els financers. Rebenten el concurs a la baixa i després es posen a executar i pugen la factura. És una presa de pèl i un frau tolerat. Fruit del debat no vaig obtenir gran cosa però es va fer un estudi sobre comparativa amb la Unió Europea. L’estudi demostrava que en el marc europeu ultraliberal, més que els Estats Units –ja té conya la cosa-, hi havia escletxes. Calia ajuntar a les petites empreses en UTE, trencar els concursos en trossos més petits, posar clàusules socials i, per últim, la compra innovadora.

Quan una empresa demostra a l’Administració que es pot fer un producte o un servei innovador, hauria de poder saltar-se el concurs

És a dir, quan una empresa demostra a l’Administració que es pot fer un producte o un servei innovador, hauria de poder saltar-se el concurs. Ara, els tècnics mitjos intervenen molt. Posen l’automàtic i només miren preus. Apliquen un estàndard en què sempre acaben guanyant els grans. També és cert que, depenent del govern, hi ha polítics que intervenen més o menys i que posen el nas on no toca. Per acabar l’etapa, com a president de la Fundació Irla, em vau venir a veure, vam muntar una jornada i vam fer arribar la vostra proposta sobre els concursos a la direcció d’ERC perquè té cert condicionament en aquest govern. Jo t’agraeixo que us preocupeu d’això perquè realment és clau. Aquí es veu si hi ha lloure mercat o no i si hi ha transparència. A Xile hi ha una entitat que es diu “Xile Compra”, en què hi ha tres o quatre tècnics que depenen directament de presidència. Aquesta entitat té la clau de tots els concursos. No parlem de frau, sinó de què no hi hagi cap concurs que garanteixi la absoluta transparència i l’accés de la pime als concursos. Tenen un mecanisme de control general de tota l’Administració. Jo voldria això per Catalunya. La centralització que ha fet l’estat no és per fer més transparència, sinó per concentrar el pastís en els grans grups. Eliminen els concursos regionals o provincials de les seves delegacions per concentrar-los a Madrid i perquè els lobbies en el mal sentit de la paraula actuïn directament a Madrid i s’ho reparteixin tot allà. Anem al revés de la història.

Joan Vilar: Has fet tota una trajectòria. Tinc una anècdota. Una vegada, un convidat i jo vam gaudir d’un sopar a Camprodon quan vas cantar una havanera amb la guitarra. L’únic que ens ha ajudat moltíssim a les pimes, és l’únic amb qui hem pogut gaudir cantant junts una havanera. Un dia hem de treure la guitarra en una d’aquestes juntes directives. En una d’elles, que venia l’Enric Millo, l’Alícia Sánchez-Camacho, tu i els que estàvem a l’àrea de treball, et vaig fer recitar una poesia en castellà i el Millo va ballar amb l’Alícia quan ell encara era el portaveu d’Unió.

Josep Huguet: En aquella època, l’Enric Millo va muntar amb la consellera de Treball una visita a Suècia per a conèixer de prop els sistemes d’ocupació. Millo anava per CiU, Camacho pel PP, jo per ERC, Josep Maria Rañe pel PSC i va venir una noia de CC.OO. perquè la d’Iniciativa no podia. Al marge de les nostres ideologies polítiques, fèiem pinya perquè ens hagués agradat copiar el sistema de Suècia. Però en privat és molt fàcil dir-ho, després en públic agafen les seves posicions de partit i sembla que no pugui haver-hi consens en les coses. Quan hi havia una interpel·lació que es referia a ocupació, tothom feia referència al “Pacte d’Estocolm”.

Joan Vilar: Des d’ACEDE sempre hem volgut que hi hagi una defensa de la pime, és a dir, a Catalunya probablement sí que tenim una forta que és Pimec –i que realment mira pels interessos de la petita i mitjana empresa-, però en contrapartida tenim una CEOE a la qual se li dóna massa valor a Catalunya. Quan sortim d’aquí, els representants de la pime són Cepyme. Això no es pot menjar ni amb patates perquè, com pot ser que estant dins les seus de la CEOE, i rebent subvencions seves, representin els interessos de la pime? Aquesta és la gran carència d’Espanya.

Josep Huguet: Jo sempre dic el mateix. Com poden estar en el mateix lloc dels que els cobren la factura de la llum o de telèfon més cara d’Europa? No ho entenc.

Joan Vilar: Els que et subcontracten y després t’ofegaran.

Josep Huguet: D’acord que una de les funcions que té la patronal és la de regular els convenis col·lectius, però la gran contrapart són els oligopolis. Com poden estar junts? Com es pot estar a la mateixa patronal que gent que té interessos totalment contraposats? Per això crec que Pimec i gent com els de l’ACEDE tenen la seva funció.

Marta Escobar: Quin és el valor afegit de l’ACEDE? Què pot aportar que no faci Pimec?

Joan Vilar: Hi ha una gran diferencia. L’ACEDE mai ha volgut ser una patronal perquè creiem que ja està Pimec però sí que com que som totalment independents i no cobrem subvencions, podem fer lobby. I no només amb polítics d’esquerres, sinó de dretes, de centre… Aquest és el nostre valor afegit que no té cap altra plataforma.

Marta Escobar: Quina opinió té de Joan Vilar i Jaume Pallerols com a lobbistes?

Josep Huguet: Fan una feina molt eficient i són persistents com una mosca collonera en el bon sentit perquè realment saben estar, tenen aquest first play que és fonamental, són capaços de parlar amb tothom –que és la base del lobby- i donen la cara. Com que defensen interessos comuns, no tenen perquè anar clandestinament. Són pioners d’aquest estil i jo valoro positivament la feina que han fet.

Cal legitimar aquest tipus de lobby col·lectiu i, en canvi, perseguir el que va a per el negoci personal a canvi de favors.

Marta Escobar: Per tant, és un lobby ètic i transparent?

Josep Huguet: Sí. Crec que és el model de lobby que hauria de ser. Més que regular-los, haurien de legitimar-los. Legitimar aquest tipus de lobby col·lectiu i, en canvi, perseguir el que va a per el negoci personal a canvi de favors. Separar els interessos comuns, legítims i defensables, del frau. Lobby no és una empresa que dóna un favor a canvi de guanyar un concurs, això és una altra pel·lícula.

Marta Escobar: Com es podria transmetre aquest concepte a la ciutadania, que són els més desinformats?

Josep Huguet: Per desgràcia, a l’Estat espanyol s’ha lligat lobby amb un grup oligàrquic que fa i desfà al BOE. Això no té res a veure amb els lobbies. La paraula lobby no hauria d’espantar-nos, al contrari. Els polítics no haurien d’amagar-se d’haver fet entrevistes amb representants de sectors. La forma de posar-ho en valor és fent públics aquests contactes i demostrar que els partits són la corretja de transmissió positiva. N’hi ha que se’ls acusa, de vegades, de ser corretges opaques i perverses i per això quan és legítim se n’ha de fer propaganda. No s’està defensant res dolent, només interessos d’un grup col·lectiu.

Marta Escobar: Els han fet canviar la visió sobre algun aspecte?

Josep Huguet: Sempre que hi ha diàleg, canvies visions. És lògic que la informació privilegiada que tenen, et faci canviar la visió. La informació que ens passaven sobre els concursos, m’indignava!

Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Marta Escobar Martí
Periodista