Barcelona, 29 de juliol del 2014.-

El portaveu parlamentari de CiU explicava durant l’entrevista que “el primer lobby que vaig conèixer és el vostre”. Reconeixia que, en un primer moment, el va sobtar escoltar la paraula «lobby», però assegurava que ràpidament van crear dues sinèrgies. La primera tenir en compte l’empresa catalana per a la contractació des de l’Administració; i, la segona, animar les petites i mitjanes empreses a crear UTE “per tenir més potència”. Amb això, testificava Turull, “gent que fins ara s’havia vist com a competència es veuen com a complementaris”.

Totes aquestes qüestions, exposava, “estaven molt disperses” fins que van arribar les converses amb l’ACEDE en els àmbits de neteja i seguretat. És l’experiència més destacable que van posar en comú plegats i reconeixia que ells, com a formació política, “creiem en la petita i mitjana empresa i necessitem més instruments per poder-la ajudar”.

A les portes de les vacances parlamentàries, el portaveu parlamentari no deixava quieta la seva ment i es lamentava que en temes tributaris que afectin la pime no hi poden “fer res” perquè la normativa que s’aplica depèn en un 99% de les instàncies europees.

Marta Escobar: Creu convenient l’existència de lobbies que defensin la petita i mitjana empresa davant l’Administració pública?

Jordi Turull: Jo em vull quedar amb la part positiva dels lobbies i és que a l’Administració sempre li va bé que hi hagi interlocució, més en un país com el nostre i més amb la petita i mitjana empresa. Amb la part que em quedo és que, des del punt de vista dels grups parlamentaris, ens facilita la interlocució. Sempre dic aquella frase que és molt col·loquial que és que de la nata només en pot parlar algú que l’ha tastada i, per tant, algú que vingui a traslladar en nom d’aquells que viuen les realitats d’un sector determinat o d’un territori determinat és positiu. Sempre que entenem el lobby no com una imatge d’un despatx tancat, o que es fa per la porta del darrera; sinó amb una sèrie de valors i amb absoluta transparència. Nosaltres defensem això i els interessos d’aquesta gent. Això, a l’hora d’elaborar una llei ho has de tenir molt present perquè has de conèixer tots els efectes i totes les derivades que pot tenir perquè, de vegades, volent beneficiar una cosa, en perjudiques una altra. Si pots beneficiar a tothom, millor. Els lobbies serveixen i són útils des d’aquest punt de vista de la interlocució.

Marta Escobar: Per què la paraula «lobby» arrossega una gran càrrega negativa?

Jordi Turull: Perquè fins ara passava que les relacions amb l’Administració no eren del nivell de transparència que cada vegada n’hi ha més. Jo crec que a partir d’aquí hi ha una sèrie d’àmbits que tenen una etiqueta que, de vegades, sembla que sigui molt fosca i molt complicada. A nivell parlamentari, però també de govern, has d’interlocutar contínuament amb sectors i territoris per mirar de solucionar les coses i mirar de fer la vida més agradable absolutament a tothom. A mesura que hi hagi més transparència, millorarà el concepte de l’Administració –perquè de vegades també es pensa que en l’Administració la llei la fa un funcionari tancat en un despatx, quan en realitat arriba al Parlament i l’acaba valorant el govern a partir de dialogar i parlar moltíssim amb la gent-. Llavors, hi ha interessos específics que no queden defensats de vegades per gremis o federacions i que també és bo que hi hagi una interlocució. De vegades, sembla que el dolent de la pel·lícula sigui l’empresari, quan és el que genera llocs de treball i riquesa en un país. Són aquelles idees que genera la pròpia societat però que, a més informació, menys rumorologia. En la fase en què estem ara és justament aquesta: com més informació hi hagi dels lobbies, menys rumorologia hi haurà i menys comentaris negatius.

La Llei de la Transparència anirà de donar llum i taquígraf al que pot ser una relació que hauria de ser normal.

Marta Escobar: Ens pot explicar en què consistirà l’apartat de la Llei de la Transparència en relació als lobbies?

Jordi Turull: Primer, a reconèixer que hi ha una realitat. Segon, que hi hagi un registre, perquè si no hi ha res a amagar s’ha de dir. Això vol dir, també, que quan tu prepares alguna cosa, com que hi haurà el registre de lobbies, els pots aprofitar per demanar la seva opinió. Al Parlament són molt importants les compareixences perquè, abans d’acabar una llei, compareix tot de gent relacionada amb el sector que s’està regulant. Aquesta llei anirà de donar llum i taquígraf al que pot ser una relació que hauria de ser normal. Altra cosa és si després pots donar sortida o no a aquests interessos, si els interessos d’un sector són compatibles amb l’interès general –perquè tu sempre has de regular per defensar l’interès general-. El que farà bàsicament la Llei de la Transparència serà donar normalitat a una dinàmica que ja es va donant.

Marta Escobar: Quina és la seva visió de la representativitat de les pimes a nivell estatal?

Jordi Turull: La part estatal la desconec més perquè la realitat empresarial de Catalunya amb el conjunt de l’Estat és molt diferent. A Catalunya, l’arrelament de la petita i mitjana empresa, autònoms i microempresa és molt prudent. Aquest és un país emprenedor en què la gent no va a allò gran o res, sinó que si pot començar al garatge de sota de casa i anar impulsant, millor. Conec molts empresaris que quan han hagut de prendre una decisió dura d’acomiadar gent o fer un ERO, t’ho diuen gaire bé amb llàgrimes als ulls perquè hi ha l’expressió catalana que diu que a casa som deu treballadors. Per tant, això requereix d’una interlocució perquè hi ha àmbits específics en què el lobby pot ser útil perquè es barreja un tema d’un sector amb un tema territorial. Una altra cosa és si després se li pot donar sortida o no.

Marta Escobar: A banda d’això, quin altre valor afegit pensa que poden aportar Joan Vilar i Jaume Pallerols com a lobbistes, i l’ACEDE en general, a la petita i mitjana empresa?

Jordi Turull: El seu contacte permanent i diari i, sobretot, que a les grans patronals de vegades els passa com a l’Administració, que en la presa de decisions són més lentes perquè han de tenir en compte tota una dinàmica. El lobby dóna molta lleugeresa i immediatesa a l’hora de defensar un tema.

Marta Escobar: Podrien explicar-nos alguna anècdota que els uneixi?

Joan Vilar: Jo volia afegir que amb el Jordi són molts anys els que hem treballat junts i li devem molt ja des que estava a l’oposició.

Jordi Turull: Jo he de dir que el primer lobby que vaig conèixer és el vostre. Em va sobtar perquè vau dir: “som un lobby”. De vegades et dones compte que aplicant normativa europea per la contractació pública, vist des de Brussel·les té tota la lògica però pot tenir efectes secundaris per a la petita i mitjana empresa perquè desapareixen del mapa. Vam crear dues sinèrgies: una, la de dir des de l’Administració que es tingués en compte que l’empresa catalana pogués ser beneficiaria de la contractació, perquè no vinguessin empreses de fora del país i s’ho enduguessin tot, sempre dins del marc de la legalitat. La segona és que dèiem a les petites i mitjanes empreses d’aquí que creessin clústers europeus i que generessin sinèrgies i UTES per tenir més potència i, a banda d’això, gent que fins ara s’havia vist com a competència, es veuen com a complementaris.

Si no arriba a ser per aquestes converses amb ACEDE en l’àmbit de neteja i seguretat, això estava molt dispers.

Si no arriba a ser per aquestes converses amb ACEDE en l’àmbit de neteja i seguretat, això estava molt dispers. Aquesta és l’experiència que vam posar en comú i, també, nosaltres com a formació política creiem en la petita i mitjana empresa i necessitem més instruments per poder-la ajudar més. Tot i que en els temes tributaris que afecten la pime, nosaltres no hi podem fer res. La normativa que nosaltres apliquem per a la contractació pública depèn en un 99% de les instàncies europees.

Jaume Pallerols: Primer, agrair-vos els vostre recolzament. Esperem continuar treballant amb vosaltres en aquesta línia de transparència i ètica. Aprofito i canvio l’anècdota per una petició de lobby concreta perquè hi hagi un exemple concret. Últimament tenim un problema amb el Tribunal de Contractes de Catalunya amb el senyor Franco perquè es va crear un òrgan unipersonal que era ell i ara són tres persones que s’han creat unes taxes. Nosaltres considerem excessives aquestes taxes, que regeixen des de l’1 de febrer d’aquest any (2014). Per interposar un recurs especial en matèria de contractació pública, hi ha unes taxes que tenen un escalat que va des dels 700 euros als 5.000 euros. Això per a nosaltres és una animalada per a les petites empreses perquè no tenen la possibilitat de poder-se defensar davant de l’Administració pública. Aquí hem fixat una taxa i som l’únic país i l’única regió d’Espanya que l’aplica.

Jordi Turull: Aquest sistema de tribunal es fa perquè tothom tingui la garantia que és una supervisió dins la pròpia Administració que aquella contractació a qui s’ha adjudicat és a l’empresa adequada. Això és per un tema que és la situació de l’Administració en les finances públiques. Suposo que l’escalat va en funció del contracte. Si es presenta una empresa és perquè té la suficient capacitat econòmica com per prestar aquest servei i això de les taxes va precisament d’això. El que passa és que la petició que tu em fas ho podem mirar perfectament. No ha d’haver-hi ningú que per un tema econòmic perdin drets. Això ho hem de mirar i per això va bé aquesta interlocució. Una altra cosa és que hi hagi professionals del recurs. –Estem vivint una relació de lobby amb l’Administració-.

Jaume Pallerols: Jordi, pensa que si tu fas un recurs i el Tribunal hi veu mala intenció et pot posar una multa. Una cosa és la mala intencionalitat i l’altra és que en faci un esport.

Jordi Turull: Quatre ulls veuen més que dos. Hem de trobar l’equilibri. Fem una cosa –així és com acabem-. De cara al setembre, que és quan s’estarà coent la proposta de modificació, amb el Govern veurem si això és possible.