Barcelona, 19 de juny del 2014.-

Ens trobem amb el secretari general de PIMEC i president de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMcM) a la seu de la patronal del carrer Viladomat de Barcelona. La conversa segueix les dues línies que van ben relacionades: la pime i la morositat.

Antoni Cañete també és una peça clau en la feina dels nostres lobbistes i una persona indispensable per a les seves activitats. La conversa al seu despatx no deixa de tenir un aire desenfadat i desentès i això fa notar encara més l’amistat que els alia. Es necessiten els uns als altres i es complementen a la perfecció. Els seus ideals són comuns i és per això que junts sumen més forces per fer front als problemes de les micro, petites i mitjanes empreses, el propòsit de les dues entitats.

La relació que tenen és impecable. No només s’han reforçat mútuament des de la patronal i l’associació, sinó que també ho han fet a través de la Plataforma Multisectorial Contra la Morositat (PMCM), “un lobby que explica específicament a tot l’àmbit polític la importància i transcendència d’aquest fet, que els polítics no coneixen perquè no són empresaris”.

---

Jaume Pallerols: Al mercat ja hi ha molts llibres acadèmics.

Antoni Cañete: A mi m’agradaria trobar un missatge amb què el petit, que és un gran desconeixedor del lobby, entengui la importància de la fortalesa d’això.

Jaume Pallerols: Hi estic d’acord. El petit empresari és un desconeixedor i no és conscient que si t’agrupes pots tenir una força brutal per defensar els seus interessos.

Antoni Cañete: Quan tu li dius a un petit que s’agrupi o s’associï, ho veu com a una despesa, quan realment la societat civil necessita poder agrupar-se per defensar uns interessos, perquè n’hi ha d’altres, que són pocs però ho tenen molt clar, que estan disposats a posar una petita quantitat per fer-ho. M’agradaria que llegint això, la gent acabés conscienciada de la importància d’associar-se i de dir som més i la nostra suma fa que siguem més forts. Hem d’aconseguir que el públic objectiu pugui entendre el missatge en poc temps.

Jaume Pallerols: Vols que t’entrevistem com a president de la Plataforma o com a secretari general de PIMEC?

Antoni Cañete: Com tu vulguis, a mi m’està bé. La idea està molt bé.

Jaume Pallerols: Dins del llibre hem de parlar de l’èxit de la Plataforma.

Antoni Cañete: No hi ha hagut una mobilització de la societat civil tan important com la Plataforma i que estigui fent aquests canvis i que hagi posat sobre la taula la guerra del petit contra el gran.

Jaume Pallerols: És un cas d’èxit total en la idea de sumar, de sumar els petits que guanyen els grans.

Antoni Cañete: El lobby no només no és dolent, si no que és un valor de defensa d’uns interessos.

Marta Escobar: I per què es percep de manera negativa la paraula?

Antoni Cañete: Es veu de manera negativa per la cultura que tenim del lobby al nostre país. Fixa’t, el lobby sempre ha estat utilitzat en benefici d’uns pocs, si fos utilitzat de manera genèrica com a cultura de defensa d’interessos, només caldria donar-li transparència per donar la possibilitat que es prenguin decisions. Als Estats Units, que és per mi el paradigma del lobby, és transparent, diuen que X empresa paga a un determinat partit i no passa res perquè ja se sap que el partit farà una determinada política en un àmbit determinat. La gran força que tenim nosaltres com a organització és la transparència i la gestió. Si no tinguéssim aquests dos pilars, estaríem morts. En el món associatiu, com que la transparència no ha estat un dels seus eixos i la gestió venia de manera operativa, està en crisi. Des de la fortalesa i la independència, som capaços de representar i defensar els interessos i els valors de la micro, petita i mitjana empresa i els autònoms davant de la societat i dels altres agents socials i econòmics.

Marta Escobar: Per tant, vosaltres també us considereu lobby?

Antoni Cañete: Absolutament.

Marta Escobar: Pensa que s’haurien de regular i que hi hagués un registre obligatori per legitimar-los?

Antoni Cañete: Si definim lobby com a una manera d’aglutinar diferents interessos del teixit associatiu, s’hauria de crear una cosa diferent del registre que hi ha. La paraula lobby no s’utilitza correctament perquè s’entén com a una cosa fosca i aquest tipus de lobby és perillós. Quan tu vas a revisar-te el colesterol et diuen que tens un de bo i un de dolent. El dolent és el lobby fosc i el colesterol bo és el transparent.

Marta Escobar: Com us complementeu Pimec amb ACEDE?

Antoni Cañete: Hi ha una expressió que diu: “Con tu cuerpo y mi experiencia”…

Jaume Pallerols: Nosaltres tenim uns actors que hem ajudat moltíssim però quan hem necessitat a Pimec per recolzar-los, els hem tingut perquè tenim el mateix problema. Pimec i Antoni CañeteEDE volen ajudar i defensar interessos.

Antoni Cañete: I nosaltres som un agent social i econòmic representatiu, que això vol dir que nosaltres som interlocutors del govern. Tenim una funció social recollida a la pròpia Constitució i som un dels pilars bàsics del diàleg social que es fa a través dels agents. Per tant, som una cúpula empresarial configurada per associacions que ens donen aquesta representació. Pimec no existiria si no tingués el soci, i aquest soci ha de tenir aquesta complementarietat de defensa i interlocució.

Jaume Pallerols: El concepte d’agent social de Pimec multiplica per 25 qualsevol problemàtica que hi hagi al govern.

Marta Escobar: Què pensa de CEPYME i de FEPIME?

Antoni Cañete: (Riu). A mi sempre m’ha agradat molt el dia de Tots Sants, que als Estats Units li diuen Halloween. A mi m’agrada sempre el “trato” perquè cada vegada que dic “truco” m’enganyen. Penso que el tema de Foment, Fepime, CEOE i CEPYME no és “trato”, és “truco”. Quan tu defenses interessos que poden estar contraposats no poden estar dins del mateix paraigües perquè, d’alguna manera, generen un conflicte. Quan tu tens a El Corte Inglés i el petit comerç dins de la mateixa organització i es produeix una posició d’asimetria, aquests interessos queden desequilibrats. Per poder defensar els interessos de tots els àmbits és important que estiguin separats perquè aquesta és una situació de normalitat de defensa d’interessos. Al posar-los tots en el mateix sac es produeix una atròfia i, per tant, aquesta és una situació que té el nostre àmbit empresarial en quant a representativitat. Hauria d’haver una organització a Espanya independent que defensés la petita i mitjana empresa i això no és estar en contra de la gran. Pimec vol que la micro empresa es faci petita, la petita, mitjana i la mitjana, gran. Tan de bo tinguéssim més grans empreses! Però en la nostra economia tenim una certa distorsió dels interessos econòmics que es el que fa que les grans empreses siguin molt grans i les petites massa petites.

Jaume Pallerols: A Espanya poden haver-hi unes 4.000 grans empreses i unes 20.000 pimes. El que no pot ser és que ens facin un truc perquè quan mires la representativitat és curiós perquè parlen de CEOE-CEPYME, amb el guió. Jo faria una pregunta addicional en la línia de la Plataforma contra la Morositat, per l’èxit espectacular que heu tingut. Heu aconseguit una cosa impensable.

Antoni Cañete: Neix com a resposta a una necessitat, canalitzada a través de la mobilització de la societat civil. En aquest país hem viscut la darrera etapa de creixement econòmic com mai l’havíem viscut. Fruit d’aquest creixement, s’estaven produint una sèrie d’atròfies com que s’estaven fent legislacions que beneficiaven aquests interessos i que havien produït una atròfia que no es va detectar en el moment en què es va produir.

La morositat, que significa diluir el termini de pagament on hi havia un accés financer com no l’havia hagut mai, es va posar en una llei la possibilitat d’acordar entre les parts el termini de pagament però no li donaven importància perquè si et pagaven més tard, anaves al banc amb la factura, et donaven els diners. La morositat era un càncer que teníem dins de la nostra economia, que no l’havíem detectat, però quan arriba la crisi fa metàstasi i es converteix en la causa més important de tancament d’empreses. Això va ser així perquè teníem, després de Grècia, els terminis de pagament més llargs d’Europa. El problema és que quan tu has d’anar al sistema financer per poder afrontar el retard dels pagaments no et donen crèdit. Si no et donen crèdit, tanques; i si tanques, perds llocs de treball. Aquí és on posem de manifest la importància de la morositat en la liquiditat, competitivitat i en la viabilitat d’un país, perquè hi ha un discurs en què s’aglutinen un grup d’associacions de tota Espanya d’àmbit estatal, autonòmic, sectorial o intersectorial. En la PMcM hi ha més de 100 associacions que representen més d’un milió i mig d’empreses i més de quatre milions de treballadors. Al constituir-se aquesta plataforma, explica específicament a tot l’àmbit polític la importància i transcendència d’aquest fet, que els polítics no coneixen perquè no són empresaris. Per tant, la Plataforma aconsegueix amb aquesta pedagogia i aquesta posada en marxa un canvi en un marc legislatiu que, malgrat és cert que encara hi ha gent que continua pagant malament perquè estem en un procés de transformació, hi ha una diferència fonamental que és el canvi d’aquesta llei. A la Plataforma no li han caigut els anells per denunciar al Reino de España perquè es van oblidar d’un article en l’àmbit públic, que és que hi hagi una organització independent que defensi aquests interessos que són bons per l’economia, pel país i per les empreses. Això explica per què en aquest país la crisi és més gran que en d’altres.

---

 

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista