Barcelona, 14 de maig del 2014.-

Ens trobem amb el conseller Felip Puig el 14 de maig del 2014 a la sala de reunions d’ACCIÓ, al Passeig de Gràcia de Barcelona. Porten molt de temps treballant braç a braç i encara fa més anys que es coneixen. Des que és conseller d’Empresa i Ocupació, la seva relació ha crescut perquè tenen més assumptes en comú.

Per començar, conseller, creu convenient l’existència de lobbies que defensin la petita i mitjana empresa davant l’Administració pública?

Per descomptat. No només convenient, sinó necessari. Estem immersos en un debat ideològic des de fa molts anys. Sembla que les entitats, les institucions, les persones, els professionals… interessats en guanyar diners per generar riquesa i llocs de treball, tinguin una llosa ideològica i que no puguin exercir la legítima defensa dels seus interessos. Crec que defensar legítimament i democràticament els interessos, la diversitat d’opinions i, en definitiva, la interlocució amb els que prenen les decisions és absolutament imprescindible.

Per què la paraula «lobby» arrossega una gran càrrega negativa? Els mitjans de comunicació prefereixen anomenar-los “representants” o “defensa d’interessos”.

Perquè s’ha lligat a això, a interessos d’alguna manera obscurs, i se li ha volgut donar aquesta visió de malignitat i pensament únic. Durant molt temps s’ha dibuixat l’empresari com el dolent: el senyor Pla del Club Super 3, per exemple. Tot allò que significa crear llocs de treball i generar riquesa, li han donat una visió obscura i dolenta. Necessitem empresaris, necessitem lobbies, necessitem generar riquesa i necessitem pagar impostos per poder mantenir la nostra cohesió social.

És important regular els lobbies?

Per què no? Tot el que representi una  major transparència, és bo. Avui a Brussel·les, a Washington i a qualsevol capital financera, els lobbies, les entitats i les associacions que defensen visions sectorials i sectors industrials o de petites i mitjanes empreses estan reconegudes. La política haurà de descobrir noves maneres de governar les nostres societats. I els lobbies, les associacions i les entitats que representen la realitat empresarial, cultural o social del nostre país han de tenir un paper primordial.

Les dretes i les esquerres no han fet res més que construir i deconstruir permanentment un estat que ha perdut una gran oportunitat d’estar en el conjunt europeu d’una manera moderna.

Per què Espanya, tot i que Zapatero es comprometés a regular-los a la campanya del 2004, és un dels últims països a regular-los?

Espanya sempre arriba tard i malament a les crisis i a les reformes. És un país que jo encara identifico amb aquell magnífic quadre de El Greco, del caballero con la mano en el pecho, de la Santísima Inquisición i de Torquemada. És un Estat un punt antiquat, que no ha sabut resoldre prou bé les seves crisis de creixement i que, avui, Catalunya ho està patint. Crec que aquesta és, una vegada més, una debilitat d’aquesta confrontació històrica i ancestral de la societat espanyola. Les dretes i les esquerres no han fet res més que construir i deconstruir permanentment un estat que ha perdut una gran oportunitat d’estar en el conjunt europeu d’una manera moderna i aquest és el motiu pel qual Catalunya vol regular els lobbies i moltes altres coses per ella mateixa.

De fet, s’estan regulant a Catalunya en aquests moments.

Potser Catalunya ho pot reconèixer  d’una manera més oberta perquè la pròpia societat civil té  moltes expectatives de creixement i de crear riquesa.

Com es viu el problema d’accés de les pimes i dels CET als concursos públics des de la conselleria d’Empresa i Ocupació?

Esperançats perquè estem fent passos importants. S’han pres compromisos d’acord amb les instruccions europees. Hem impulsat el Test de pimes, que avui és d’aplicació a qualsevol nova normativa que el Govern aprovi, d’acord amb Europa i amb l’exigència de les petites i mitjanes empreses del país i de l’ACEDE, que les representa. Hem aprovat instruccions per la compra i la contractació pública que han de permetre que les nostres pimes tinguin una major comprensió per part dels servidors públics. I amb aquestes mesures, hem aconseguit que el 2014 per primera vegada, les PIME són majoritàries en la contractació de la Generalitat, tant en el nombre d’adjudicacions com en l’import total adjudicat . Hem de donar suport a la nostra empresa.

Què fa la conselleria d’Empresa i Ocupació per potenciar els clústers o les UTEs?

En aquests moments, estem impulsant una  política industrial basada en 7 àmbits estratègics: alimentari; química, energia i recursos; sistemes industrials; indústries del disseny; indústries de la mobilitat sostenible; de la salut i ciències de la vida i indústries culturals.

Les nostres empreses, incloses les petites i mitjanes han de guanyar dimensió. I això passa per aprendre a col·laborar competint. Competir a casa nostra però sumar esforços per a competir junts a nivell mundial. Cal que es comparteixi visió estratègica per veure com les nostres empreses  són capaces de revisar  estratègies, d’analitzar el comportament dels mercats, de veure com podem sortir a guanyar al mercat global i estudiar quines estratègies d’innovació incorporem. Fins i tot una empresa grossa està incapacitada per entendre la complexitat del món en què vivim. I és per això que els clústers, les associacions i el treball en xarxa, són ara més necessaris que mai. El treball en equip, avui, és imprescindible en un món global.

Ara, conseller, centrant-nos més en la feina de l’ACEDE,  m’agradaria saber què opina de Joan Vilar i Jaume Pallerols com a lobbistes i quin valor afegit creu que aporten a la pime?

Jo diria que són dels lobbistes més persuasius i  més efectius que conec.  Fa molts anys amb el Joan i el Jaume estem treballant conjuntament per millorar les nostres estructures empresarials i per interpretar bé els neguits dels nostres sectors en tots els àmbits. Fa falta gent que tingui aquest punt de generositat col·lectiva i corporativa, que vagi més enllà de la defensa dels seus propis interessos personals, professionals i empresarials per defensar el bé comú. A ACEDE i als seus dirigents, els demanaré que continuïn sent un dels interlocutors privilegiats de l’Administració perquè estan fent molt bona feina. Han obligat a canviar coses que no teníem ben orientades com a país. Estan contribuint en aquest nou model, que esperem tingui noves estructures d’estat. Però no les tindrà si no tenim una economia ben ordenada, ben oberta i molt catalana. ACEDE hi té un paper molt important.

Marta Escobar Martí
Periodista