Barcelona, 9 de maig del 2014.-

No feia gaire temps que Pere Navarro i els socis fundadors de Lobby Ètic es coneixien. El van convidar el passat mes de març del 2014 a un dinar col·loqui de l’ACEDE, on es va reunir amb quaranta empresaris, i aquella va ser la primera presa de contacte. Tanmateix, però, i per no perdre el costum, la confiança predominava imperiosa durant la trobada al seu despatx del carrer Nicaragua, on també es van creuar amb un somriure i una salutació amable amb l’actual primer secretari del PSC, Miquel Iceta.

Asseguts tots en cercle –també ens acompanyava el seu responsable de comunicació, Manel Fran–, Joan Vilar, no va dubtar ni un segon a trencar el gel preguntant-li si creia que el Pere Navarro del Polònia l’imitava bé. Una mostra de com aquest lobbista trenca barreres i cau en gràcia a aquells qui el reben.

L’ex primer secretari del PSC confessava entre rialles que “jo el vaig veure al principi i no em coneixia”, al mateix temps que revelava haver vist el gag en què apareixien Carme Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba fent de pares d’un nen rebel. En aquest sentit, Navarro es lamentava que fos l’únic programa de política en «prime time». “Si jo vull anar a la tele, o hi vaig a les 8 del matí a «Els matins», que ho veu qui ho veu i em treuen el tall que volen al telenotícies o vaig a un d’aquests programes que fan a la una de la matinada. Qui es queda fins les 12 de la nit a veure un debat de política?”, denunciava.

Amb ell, tampoc no perdien el temps. Parlant de propostes per millorar les condicions de les pimes, Navarro, que ja ho tenia tot previst, feia entrega a cada membre de la sala un document fruit de l’acord entre el seu partit i el Govern, que contenia mesures positives per a les petites i mitjanes empreses, com hem vist abans.

Joan Vilar: L’ACEDE porta, en aquests moments, quinze anys de funcionament i volem aprofitar-ho per explicar totes les portes que ens hem obert amb totes les persones amb qui ens hem reunit. Volem explicar el lobby participatiu només de sector i sempre defensant a la petita i mitjana empresa. Creiem que aquest serà el primer llibre que parli d’una manera diferent de com s’entén ara del lobby, d’una manera positiva i, tot això, a més, s’està regulant ara a Catalunya.

Jaume Pallerols: Bàsicament, el que pretenem és dignificar el concepte de lobby perquè quan hi ha influència per sota la taula se li diu així i quan és per la defensa d’interessos no. Pretenem transmetre el lobby com a positiu i transparent.

Pere Navarro: Com als Estats Units, els lobbies no es veuen com a una cosa pejorativa sinó que és una tasca de defensa d’uns interessos determinats, tan legítims com uns altres.

Jaume Pallerols: I qui ho fa? Ho fan les associacions, els sindicats, plataformes que es munten per un tema concret, despatxos d’advocats… Tothom fa lobby i sembla que sigui una paraula proscrita.

La seva tasca és buscar els espais d’acord i els de discrepància per trobar el punt mig.

Marta Escobar: Doncs per començar amb les preguntes, què opina sobre Joan Vilar i Jaume Pallerols com a lobbistes?

Pere Navarro: És força interessant. Vam tenir l’ocasió de compartir una trobada i jo crec que en aquest món en què cada vegada tot està més interrelacionat, convé tenir interlocutors que siguin representatius dels diferents sectors. En el cas que els interessos dels diferents sectors siguin discrepants, cal trobar interlocutors per arribar a un punt mig que ens permeti que tothom hi surti guanyant. La seva tasca és buscar els espais d’acord i els de discrepància per trobar el punt mig.

Marta Escobar: És necessari, doncs, el lobby que fan?

Pere Navarro: Jo crec que és imprescindible.

Marta Escobar: I ètic i transparent?

Pere Navarro: La paraula «lobby» es veu com una paraula pejorativa però en tot cas, en altres països funciona molt bé, és una qüestió transparent si s’identifiquen els interessos que es defensen, que són legítims. No només és acceptable, sinó desitjable.

Marta Escobar: Per legitimar-lo, doncs, pensa que s’hauria de regular?

Pere Navarro: Del que es tracta és que s’actuï de manera transparent, que s’identifiquin quins són els interessos que es defensen i quina organització hi ha al darrere de la defensa d’aquests interessos. El que convé és que tothom ho vegi com una activitat normal i normalitzada dins d’una estructura social complexa.

Les persones que tenen alguna responsabilitat de Govern, legislativa, que siguin conscients que existeixen determinades situacions que no es veurien a simple vista si no existissin aquest tipus d’entitats.

Marta Escobar: Quin valor afegit aporten a la petita i mitjana empresa?

Pere Navarro: Podríem parlar de les petites i mitjanes empreses en general sabent que a Catalunya té un pes molt important des del punt de vista de l’activitat econòmica. Les persones que tenen alguna responsabilitat de Govern, legislativa, que siguin conscients que existeixen determinades situacions que no es veurien a simple vista si no existissin aquest tipus d’entitats. Per tant no es tracta només de defensar algun interès, sinó que es visualitzin algunes situacions que fan sensibles al poder legislatiu, a l’executiu i, fins i tot, al judicial, que hi ha situacions que només ells coneixen perquè viuen el dia a dia.

Marta Escobar: Amb la informació que els han aportat, els han fet canviar la visió sobre algun aspecte?

Pere Navarro: Com que la informació enviada és una informació a petició, que em va interessar rebre-la pel paper de defensa d’interessos però també de descripció d’unes realitats i unes preocupacions, és una informació molt valuosa. Nosaltres vam arribar a un acord amb el president de la Generalitat sobre polítiques de reactivació econòmica i industrialització el 30 de març, en què hi ha alguns punts que afecten a la petita i mitjana empresa. En aquest sentit vam ser sensibles, com a partit de l’oposició, a tota una sèrie de necessitats que existeixen. Us faig entrega solemnement del document que vam signar amb el president Mas on hi ha algunes qüestions subratllades que afecten les petites i mitjanes empreses. És un acord entre el Govern i el principal partit de l’oposició en què farem seguiment, a través d’una comissió de seguiment de CiU i el PSC, per tal que es faciliti el crèdit a les petites i mitjanes empreses, la seva internacionalització i exportació, l’accés a la formació, temes que tenen a veure amb la reforma energètica com el tema del dèficit de tarifa i alguna altra cosa que, segurament, us pot interessar. Aquestes propostes tenen el valor que les compartim el Govern i el principal partit de l’oposició.

Joan Vilar: Jo crec que això és un gran pas. A mi m’agradaria comentar-te una anècdota. Fa un parell d’anys, el Jaume i jo, que tenim amistat amb el director general de la pime a Europa, míster-pime Daniel Calleja. El president Mas el volia conèixer en persona perquè és el que porta el dia a dia, el que coneix tota la problemàtica de les empreses, el que coneix la Small Business Act… El Jaume i jo, conjuntament amb Pimec, vam traslladar a Calleja tota la problemàtica que hi ha a Catalunya. Us felicitem perquè hageu arribat a pactes perquè això és primordial per la petita i mitjana empresa. Veure que hi ha partits polítics que es preocupen per això, per a nosaltres, com a lobbistes, és un èxit.

Jaume Pallerols: Vam aconseguir, també, que la Generalitat anomenés un míster-pime ara fa dos o tres mesos, encara que portàvem un any i mig treballant-hi.

Joan Vilar: També han nombrat un a Galícia, a Madrid… Era una petició que teníem de la Comissió Europea.

Jaume Pallerols: Algunes vegades tenim èxits i altres fracassos. Tenim un fracàs amb l’ex consellera Geli i un èxit amb l’ex consellera Tura.

Joan Vilar: Això passa amb qualsevol feina. Amb la consellera Tura vam regular tot el tema dels controladors d’accessos, dels porters de discoteca, i vam ser la primera comunitat.

Jaume Pallerols: A mi m’agrada explicar els fracassos perquè fa reflexionar. Un d’ells va ser a la Comissió Europea. Al 2012, nosaltres vam pressionar molt perquè hi hagués una modificació de la recomanació de la classificació de les pimes. La pime és una recomanació europea i no una directiva i a Espanya tenim diferents criteris amb el tema tributari, fiscal o amb subvencions. Nosaltres som partidaris que Espanya adopti una classificació de les pimes arrel de la recomanació europea però amb una modificació. Vam aconseguir que Europa fes un estudi als 27 països a veure si podíem aconseguir-ho però no va ser així perquè cada país té diferents criteris. Es considera una pime totes aquelles empreses de menys de 250 treballadors excepte si facturen més de 50 milions d’euros o té més de 43 milions d’actius. Nosaltres diem que això és correcte però que hauria de ser diferent pels sectors de mà d’obra intensiva, encara que tinguin més de 250 treballadors, si no passen dels 50 milions hauria de ser pime perquè és absurd.

Pere Navarro: Els serveis de l’empresa els fa directament a través de la mà d’obra.

Jaume Pallerols: I el 80-85% del que factura és mà d’obra, que l’has de pagar amb sous baixos com passa amb neteja i seguretat. Per arribar als 50 milions, han de tenir més de 4.000 treballadors.

Joan Vilar: I són unes empreses molt representatives tant en el PIB català com en l’estatal i gran part del motor de l’economia. Tendim als multiserveis i encabim tots els serveis dins d’una empresa. Aquestes empreses estan creixent. En dos anys, empreses de 20 a 30 treballadors han passat a tenir-ne 300. I totes les constructores, Florentino Pérez, etc., han deixat el totxo, l’estan conservant, i aposten per empreses com Clece amb 60.000 treballadors.

Jaume Pallerols: Si aprofitéssim la regulació del lobby, seria una manera de transmetre a la societat que és una activitat com qualsevol altra.

Joan Vilar: Això que fèiem, creus que ho podem recuperar? Ens deia l’altre dia un polític que ara no saps si et diuen la veritat pels passadissos o a l’arc parlamentari.

Pere Navarro: La percepció que teniu és que abans es deia el mateix en privat i en públic i en aquests moments no.

Joan Vilar: Havien sortit moltes coses positives d’aquestes reunions. Amb el tema de les medicines naturals tots van votar a favor però va fracassar a Madrid per la patronal que es va crear.

Jaume Pallerols: I el lobby dels metges, que és molt fort. El curiós és que fa un any van regular-ho a Portugal. No entenc com al 2014, una activitat en què hi ha tants professionals al carrer fent-la, no la regulin.

Joan Vilar: Estava al programa del PSOE. Es va regular aquí i Zapatero i el seu equip, que vam parlar amb ells, la van cagar. Fa pocs dies, ens van demanar que hi tornem.

Pere Navarro: A mi, si m’ho haguessis preguntant, t’hagués dit que em pensava que estava regulat perquè en vaig sentir parlar fa temps i tenia aquesta sensació.

Jaume Pallerols: Els fisioterapeutes s’hi van oposar. I volíem posar les bàsiques: acupuntura, homeopatia i osteopatia. El no regular-ho crea una situació anòmala per als professionals perquè n’hi ha que no ho són.

Joan Vilar: Volem que hi hagi una formació reglada, que ho puguin fer les universitats i que vegin que també hi tenen un negoci…

Manel Fran: Si jo obro una botiga i venc uns preparats naturals, només he de pagar la meva llicència fiscal i els tributs municipals que em toquin.

Pere Navarro: I et pots dedicar a clavar agulles?

Joan Vilar: Llavors venen les denúncies. Els advocats veuen aquí un client molt potencial. Un dia, m’agradaria dir-te tot el què hem fet i el que volem fer, i saber quin recolzament tindríem per part del PSC i del PSOE per anar tots a una, no fer-ho només aquí. Som de pensament de fer polítiques actives als territoris, i en això ens agradaria treballar amb vosaltres, que ja ho estem fent al Baix Llobregat. Volem treballar amb la dinamització de l’aeroport, que ja ho vam fer amb la T1 juntament amb el consorci que es va crear allà, formant-los en tots aquells sectors de mà d’obra intensiva. Anem a formar als aturats del Baix Llobregat per crear ocupació.

Jaume Pallerols: Com estem amb el tema del procés?

Pere Navarro: El procés fatal. Jo em vaig veure amb el Mas i la sensació que tinc és que està una mica atrapat perquè no sap com sortir d’aquesta història. Jo sempre els hi he dit que el principal error que han comés ha estat marcar una data. Si el 9 de novembre no hi ha una consulta, que no n’hi haurà, què passarà després? Quan tu has aixecat tantes expectatives, la gent està il·lusionada i es pensen que podran votar. Quan això no passi, tindrem un problema i no serà al Parlament per trobar majories perquè signaran amb un o altre. El problema el tindrà al carrer i no podrà gestionar un moviment de frustració generalitzada.

Jaume Pallerols: I el Rajoy no mourà fitxa?

Pere Navarro: Amb els del PP també hi vam parlar i hi ha dos sectors. Un que sí que ho veu i altres que pensen que això se n’anirà a fer punyetes sol, que els beneficia embolicar-se amb la bandera espanyola i, per tant, ja se la fotran. I això no és la solució. Nosaltres ens belluguem entremig, que és una posició difícil, però pensem que és la correcta. Ara amb l’Alfredo vam acordar que després de les eleccions al Parlament Europeu presentarem una proposta més concreta de canvi constitucional i a veure si el PP s’hi enganxa i, com a mínim, el PNB i CiU. El Mas està molt atapeït per les dificultats econòmiques per les que passa la Generalitat, per la campanya…

Joan Vilar: Jo tinc una última pregunta per acabar bé. Creus que t’imita bé el Pere Navarro del Polònia?

Pere Navarro: No.

Joan Vilar: A mi em fa molta gràcia, crec que és un bon actor.

Pere Navarro: Jo el vaig veure al principi, perquè ara ja no el veig, i no em coneixia. Un esquetx que sí que vaig veure, fa temps, va ser la primera vegada que vam votar diferent del PSOE. Sortia la Carme Chacón i l’Alfredo Pérez Rubalcaba fent de pares d’un nen rebel, que era jo, i llavors anava al psicòleg.

MF: Era d’allò de “Hermano Mayor”.

Pere Navarro: Diu: “És que va amb males companyies, amb catalanistes!”.

Joan Vilar: Jo crec que li has de veure la part de gràcia dels actors.

Pere Navarro: Amb prime time és l’únic programa de política. Si jo vull anar a la tele, o hi vaig a les 8 del matí a “Els matins”, que ho veu qui ho veu i em treuen el tall que em treuen al telenotícies. I després els programes aquests que fan a la una de la matinada, que jo admiro les persones que els veuen! Qui es queda fins les 12 de la nit a veure un debat de política?

Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista