Barcelona, 30 d’octubre del 2014.-

No es coneixien personalment. O es coneixien molt poc. Però durant la trobada van descobrir molt l’un de l’altre. Jaume Pallerols explicava a la portaveu d’Iniciativa l’última actuació de lobby que havien fet i com van haver de lluitar el febrer del 2014 quan es van aprovar les taxes i els recursos especials de contractació pública, que afecta en negatiu la pime d’una manera “horrorosa”.

Camats hi estava d’acord i anunciava que el seu grup polític hi va votar en contra i, per tant, a favor de les pimes. D’aquesta manera, feia veure als nostres lobbistes que la seva força política segueix el flux de les idees de l’ACEDE i es lamentava que moltes vegades viuen “un cert recel empresarial” quan els associen a la defensa dels drets dels treballadors i no als dels empresaris. Ambdues coses poden anar de la mà i, en aquest sentit, Camats assegurava que “defensem la justícia social però també un model econòmic arrelat a la producció industrial”.

Posades les cartes sobre la taula, Pallerols la convidava a reunir-se amb ells i li garantia que “nosaltres us obrim les portes de l’ACEDE per parlar amb els empresaris”. La portaveu, que es mostrava força agraïda i complaguda, acceptava la seva proposta argumentant que “no estaria gens malament perquè això, de vegades, ho fem en campanya però ja no ho fem més”.

Jaume Pallerols: Si hi hagués cap altra paraula que definís lobby, la utilitzaríem.

Dolors Camats: Nosaltres els diem «grups de pressió». A la Llei de Transparència, en què nosaltres vam demanar regular els lobbies, ens ho van acceptar, i hi ha un títol a proposta nostra. Vam exigir que hi hagués un reconeixement que existeixen grups d’interès i que és lícit que funcionin però llavors han de ser transparents. Crec que el sistema que diu la llei és poc realista perquè hi ha els lobbies que funcionen amb caràcter professional, i, després, qualsevol organització també és un lobby, com un sindicat.

Jaume Pallerols: A l’entrevista amb els sindicats ens varen dir que no són lobbies.

Dolors Camats: Perquè actues defensant uns interessos però el teu propòsit no és només aquest.

Jaume Pallerols: La llei l’aprovareu al desembre, oi?

Dolors Camats: Jo sóc menys optimista.

Jaume Pallerols: Nosaltres anirem a registrar-nos, és més, es podria donar un altre pas que és publicar en un web en un pdf allò que s’ha dit a les reunions i què s’ha demanat.

Marta Escobar: Creu convenient l’existència de lobbies que defensin la petita i mitjana empresa davant l’Administració pública?

Dolors Camats: És important que hi hagi treball sectorial, és a dir, per sectors econòmics, per sectors d’activitat… L’atomització és una manera de perdre esforços i de perdre energia, i tot allò que signifiqui sumar i defensar interessos conjuntament és positiu. El tercer sector s’ha agrupat en una taula, els treballadors s’agrupen en un sindicat i la petita i mitjana empresa té altres fórmules per defensar-se conjuntament i també ho pot fer a través de lobbies. Crec que la gràcia és precisament que la defensa d’interessos quedi clara i sigui transparent, i davant de l’honestedat de dir allò que defenses, és positiu.

Marta Escobar: Per què la paraula «lobby» arrossega una gran càrrega negativa si ho practiquen associacions, sindicats i entitats, entre altres? A la papereta que els ciutadans rebíem a casa deien “combatre la corrupció i els lobbies”.

Dolors Camats: El fet de fer de lobbista vol dir influir. Crec que és legítim en una democràcia que vulguis influir en qui pren les decisions. El joc net està en què tothom tingui les mateixes oportunitats per influir i que és conegui, si és el cas, a canvi de què: si la teva proposta és la millor o és a canvi d’un sobre per sota la porta. La transparència i el joc net està en això.

Les regles del joc és saber que tothom té la igualtat d’oportunitats i d’opcions que allò que defensa sigui escoltat.

Les regles del joc és saber que tothom té la igualtat d’oportunitats i d’opcions que allò que defensa sigui escoltat. Al Parlament, sempre dic el mateix, hi ha que actuen com a lobbies i demanen compareixences al Parlament, parlen amb tots els grups i fan tot un procediment. N’hi ha d’altres que agafen el telèfon i el govern, en forma de conseller, de secretari general, de president, els fa cas. Aquesta és la diferència entre una manera d’actuar transparent i en igualtat de condicions i qui s’ha saltat totes les normes i porta a accedir directament a influir sense que la ciutadania sàpiga per què es prenen decisions.

Jaume Pallerols: L’últim lobby que hem fet a Catalunya és que al febrer es van aprovar les taxes i els recursos especials de contractació pública hi han quedat subjectes. Això a la resta d’Espanya és zero i a Catalunya són de 700 euros mínim fins a 5.000. Això per a les pimes és horrorós, quan, a més, entenem que quan poses un recurs especial, l’empresa entén que ho ha fet malament l’Administració.

Dolors Camats: Ja, i et fan pagar per endavant. Nosaltres hi vam votar en contra, si et reconforta.

Jaume Pallerols: A sobre, la llei diu que si el meu recurs és amb mala intenció, em multis. Amb aquest lobby entenem que aconseguirem canvis però sempre estem a la contra.

Marta Escobar: Quin seria el prototip ideal de regulació a Catalunya?

Dolors Camats: Ha de ser, sobretot, de transparència per part dels lobbies a l’hora de deixar clar quins són els interessos que defensen legítimament, i transparència de l’actuació del govern i de l’administració en general. Per exemple, quan nosaltres demanem publicar les agendes dels càrrecs públics com a bones experiències d’altres països, és explicar a l’administració abans de decidir una llei, un contracte o un equipament. La transparència és l’antídot perquè tot això no passi i això ho trobem a faltar a la nostra administració. Algú pot entendre per què a l’Estat espanyol hi ha trens on no viatja ningú?

Marta Escobar: Al programa electoral de les europees, també hi deien que cal “establir una taxa als lobbies d’empreses”. A què us referíeu i com funcionaria?

Dolors Camats: Ho dèiem a nivell europeu perquè sí que hi ha un funcionament important de lobbies que defensen grans corporacions i sectors industrials, pel gran rendiment i benefici que acaben traient de les decisions europees. Pensàvem en aquests lobbies.

És lògic que a Catalunya hi hagi una representació més alta del que és la petita i mitjana empresa perquè aquí tenim una realitat més evident i forma part del model econòmic català.

Marta Escobar: Quina és la seva opinió de la representativitat de les pimes?

Dolors Camats: És lògic que a Catalunya hi hagi una representació més alta del que és la petita i mitjana empresa perquè aquí tenim una realitat més evident i forma part del model econòmic català, més que a la resta de l’Estat. També ens passa amb altres sectors, com el sector social. La capacitat de la societat catalana d’articular-se en espais conjunts és més elevada perquè hi ha més riquesa. El que lamento és que, de vegades, opcions polítiques com la nostra, que és una força ecologista i d’esquerres, que defensem la justícia social però també un model econòmic arrelat a la producció industrial, que hi hagi empreses de proximitat, que han demostrat que són les que no marxen… Doncs moltes vegades vivim un cert recel per part del sector empresarial perquè se’ns associa més a la defensa dels drets dels treballadors que no als de l’empresa. En canvi, crec que quan ens enfrontem als grans lobbies o empreses energètiques demanant l’accés a una energia a preus raonables, estem defensant a la petita empresa. Quan demanem que en el sector ambiental hi hagi una modernització ecològica del país, estem pensant que aquesta és la sortida per bona part de les petites i mitjanes empreses. Pensem en el medi ambient com a oportunitat i no com a dificultat. Moltes vegades, malgrat la desconfiança que existeix entre la petita i mitjana empresa i forces polítiques com la nostra, sovint coincidim molt a l’hora de defensar un país industrial i fent-ho amb unes condicions perquè la indústria pugui fer la seva activitat.

Jaume Pallerols: Nosaltres us obrim les portes de l’ACEDE per parlar amb empresaris, eh?

Dolors Camats: No estaria malament perquè de vegades ho fem en campanya però no ho fem més.

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista