Antoni Castellà: “Hem tingut dues grans organitzacions que només pensen en la gran empresa i n’hi ha d’haver-hi pensant en la resta”

Antoni Cañete: “La societat civil necessita poder agrupar-se per defensar uns interessos i això no és una despesa”
19 de juny de 2014
Jordi Turull: “De vegades, sembla que el dolent de la pel·lícula sigui l’empresari, quan és qui genera llocs de treball i riquesa en un país”
29 de juliol de 2014
Mostra-ho tot

Antoni Castellà: “Hem tingut dues grans organitzacions que només pensen en la gran empresa i n’hi ha d’haver-hi pensant en la resta”

Barcelona, 2 de juliol del 2014.-

Antoni Castellà és el secretari general d’Universitats i Recerca. Com amb gairebé totes les personalitats entrevistades, també fa anys que es coneixen. Amb Jaume Pallerols es van conèixer al departament de Treball i, més tard, es van retrobar gràcies a l’ACEDE. Creu que entre els dos lobbistes existeix “aquest equilibri tant català, en què no definiré qui és el seny i qui és la rauxa”. Entre rialles, explicava que “és molt engrescador col·laborar amb algú que et digui que «tot és possible», especialment en un moment en què necessitem actituds positives”.

De la mateixa manera que Marina Geli o altres polítics amb qui ens hem reunit, recordava que la seva presència al Parlament “era més vostre que d’algun diputat, cosa molt interessant perquè s’assembla a allò que passa als Estats Units”. Per tot això, i malgrat fet “una cosa poc atractiva que és defensar el paper de la representació política”, assegurava, “sou estimats en tot l’àmbit parlamentari i polític”.


Marta Escobar: Creu convenient l’existència de lobbies que defensin la petita i mitjana empresa davant l’Administració pública?

Antoni Castellà: Jo crec que sí, crec en l’existència del concepte de «lobby». La imatge conceptual no és gaire positiva, probablement per la nostra cultura. Si parlem d’un lobby de defensa de la petita i mitjana empresa, podem pensar en quins interessos obscurs hi ha. Si a la vegada jo dic que una ONG en el fons és un lobby, semblarà que estigui dient alguna cosa contradictòria i no és així. Al final, un lobby és un grup d’interès, que més enllà del seu interès particular, intenta compartir en funció de tot un àmbit determinat. En el cas de les pimes, jo diria que l’interessant és el fet d’associar-se, que comporta que més enllà de l’interès particular de la teva empresa, estàs preocupat en termes de diferents sectors, de col·lectius i de país. Hi ha una tradició catalana que és la organització en societat civil. Quan Catalunya no tenia institucions, les substituïa la societat civil. El terme anglosaxó «lobby», en català és societat civil. Podríem reformular la preguntar, si m’ho permets, i dir: “Creus que és bo que la societat civil s’organitzi en termes de defensar un interès de petita i mitjana empresa?”, i jo crec que sí, que forma part de la nostra tradició i és el que ens fa diferents a altres models de tradició burocràtica. Catalunya té la tradició que comparteix el pes de l’Administració amb les institucions organitzades des de la societat civil. Un lobby no deixa de ser una organització de la societat civil, que conjuntament defensa una manera de fer i col·labora, a la seva manera, en la constitució del país.

Marta Escobar: És important regular els lobbies per legitimar-los?

Antoni Castellà: Si tenim una demanda concreta i les organitzacions pensen que això els serveix, l’Administració ha de poder respondre. En termes generals, no sóc gaire partidari de la hiperregulació. Probablement, el que ens ha passat al Parlament de Catalunya és que com que no hem tingut sobirania real, de vegades hem tendit a la hiperregulació per poder exercir una part del poder polític. En qualsevol dels casos, crec que ha de ser a demanda. Si anem al segle XIX, vam crear institucions encara estables en el temps a través de l’autoorganització de la societat civil i sense gaire necessitat de regulació. En qualsevol dels casos no és contradictori perquè l’impuls ha de ser a demanda de les pròpies associacions. El més interessant, probablement, no és tant el regular en termes d’interferir o d’intervenir, sinó des de la perspectiva de qualitat i de transparència, que tots els ciutadans puguin tenir un registre de la xarxa d’entitats del país.

Marta Escobar: De fet és el que s’està fent amb la Llei de Transparència i Accés a la Informació.

Jaume Pallerols: Sí, hi haurà un apartat que segurament serà un registre de les entitats, suposo que a l’estil d’Europa.

Marta Escobar: Quina és la seva visió de la representativitat de les pimes a nivell estatal?

Antoni Castellà: Serà una reflexió amb què coincideixo amb tot el que ens està passant al país en general. Els que pensem que Catalunya és nació i té dret a ser país en sí mateixa perquè tenim una cultura, una llengua i una història, però, a la vegada, en termes econòmics tenim un teixit diferenciat i molt propi. Això no és nou perquè ve de la Revolució Industrial i, per tant, si el que tenim són organitzacions de representació de petita i mitjana empresa que tenen interlocutors amb la resta d’agents socials i amb els reguladors, ho seran més o menys en funció que representin el teixit real.

El teixit català és molt diferent a la resta de l’Estat espanyol i encara ho serà més en un futur

El teixit català és molt diferent a la resta de l’Estat espanyol i encara ho serà més en un futur. Catalunya, al segle XIX va fer la Revolució Industrial i ara està preparada per entomar la revolució del coneixement. En els propers anys veurem un creixement enorme d’empreses que tenen com a base el coneixement, cosa que no passarà en el teixit de l’Estat. Cada vegada més, la representativitat del nostre teixit ha de ser pròpia perquè si no quedarem diluïts en l’espectre de l’Estat espanyol. Més enllà d’això, si tu participes d’una organització que ha de representar un teixit molt diferent al de la resta de l’Estat, no és eficient. En resum, és necessari que la representativitat sigui de les organitzacions catalanes sobre el teixit català i que tinguin una interlocució directa amb el regulador, sigui quin sigui.

Marta Escobar: Què opina de CEOE-CEPYME i de Foment del Treball-Fepime?

Antoni Castellà: Cada una de les organitzacions ha tingut el seu paper històric en termes de defensar els interessos però el que passa és que nosaltres som un país de petita i mitjana empresa. Un dels reptes que haurem de tenir en un futur és que el gran avantatge que té Catalunya en termes de pimes, el nivell d’emprenedoria i de creació d’empreses, però hauríem de tenir algun percentatge més de mitjana i mitjana i gran empresa. El que és indiscutible és que un país de pimes és molt creatiu, dinàmic i que té molt creixement. A partir d’aquí, hem tingut dues grans organitzacions en el país que estan connectades només pensant en la gran empresa i també ha d’haver-hi pensant en la resta. No crec que des de la política haguem de dir quin és el millor model, perquè és una manera de pensar, però això et situa al mercat en sí mateix. És a dir, seran les nostres empreses les que acabaran decidint el millor model independentment del que pensem els reguladors.

Marta Escobar: Quin valor afegit poden aportar Joan Vilar i Jaume Pallerols com a lobbistes, i l’ACEDE en general,  a la petita i mitjana empresa?

En un moment així es necessiten actituds positives perquè la situació és gravíssima però si el missatge és “ens en sortirem, sigui com sigui”, genera un lideratge molt interessant.

Antoni Castellà: Jo vaig conèixer l’ACEDE quan es va fundar, que jo entrava al Parlament per primera vegada. Els esmorzars al Parlament eren sobre temàtiques variades i no necessàriament respecte a l’àmbit sectorial que representàveu, sinó en tots els àmbits del país. Això és el que fa que acabis pensant que és una organització de país. Si hem de pensar en lobby, definim-lo com a un lobby de país, per l’interès del país, sobre la base dels seus associats. Dit això, les organitzacions ho són en funció dels lideratges de qui té ganes de tirar endavant. Al Jaume el vaig conèixer en el departament de Treball fa molts anys, i va ser un retrobament molt interessant. I d’en Vilar, què voleu que us digui? És aquella personalitat hiperactiva en el concepte del tot és possible. És molt engrescador col·laborar amb algú que et digui que “tot és possible” i, especialment, en un moment així es necessiten actituds positives perquè la situació és gravíssima però si el missatge és “ens en sortirem, sigui com sigui”, genera un lideratge molt interessant. Jo crec que entre el Jaume i el Joan pot haver aquest equilibri tan català i no defineixo qui és el seny i la rauxa (riuen).

Jaume Pallerols: Ens complementem. El que dius és veritat perquè com a país tenim el projecte estrella d’ACEDE que és el “Fem País” (explica el tema).

Marta Escobar: Volen afegir alguna anècdota?

Antoni Castellà: No és tan una anècdota però recordo el primer esmorzar que vaig anar de l’ACEDE al restaurant del Parlament i estàvem fent la Llei d’Universitats i hi havia un acord blindat amb el PP, al final del govern Pujol, en què només podíem legislar amb ells però en aquest procés treballàvem amb ERC per treure-la endavant. Jo vaig demanar d’explicar l’estratègia però que fos en un reservat. Quan vaig arribar al matí, estava ple de diputats i havien muntat una espècie de paravent on tenia justament al Carles Bonet i la gent d’ERC darrere meu i vaig fer un exercici de començar a parlar de tot menys d’això. En aquell moment era molt petit el restaurant. També, com a associació present i molt representada, algú des de fora podia pensar que la presència al Parlament era més vostre que d’algun diputat, cosa que és molt interessant perquè s’assembla al que passa en un parlament com el dels Estats Units. Estan molt connectats amb els reguladors de tots els àmbits. Aquí no tenim prou cultura en aquest sentit.

Jaume Pallerols: A l’ACEDE sempre hem procurat veure la part humana dels polítics i dirigents del nostre país. Això també ho hem sabut fer.

Antoni Castellà: A més sou estimats en tot l’àmbit parlamentari i polític. Heu fet una cosa poc atractiva que és defensar el paper de la participació política i dels propis representats polítics.


 

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista