Barcelona, 29 de maig del 2014.-

Xavier Gibert és el secretari general del departament d’Empresa i Ocupació. Ell va ser un altre dels seus grans aliats en l’Acord de Govern. Els nostres lobbistes estan agraïts per la seva ajuda i “l’empenta que va donar al conseller Puig”. Davant d’això, Gibert es mostrava humil i modest argumentant que “seria injust atribuir-me masses mèrits perquè la meva participació com a secretari general en aquell acord va ser molt minsa i és que ja estava tot pràcticament cuinat”.

Els temes que surten a la conversa versen sobre problemàtiques ja superades i resoltes i, també, d’altres que encara tenen pendents, motiu pel qual part de l’entrevista queda consensuada com a «off the record».

Marta Escobar: Creu convenient l’existència de lobbies que defensin la petita i mitjana empresa davant l’Administració pública?

Xavier Gibert: La petita i mitjana empresa en aquest país configura entre el 98 i el 99% del teixit econòmic. I això s’ha de dir perquè moltes vegades quan parlem d’empreses tenim tendència a pensar que són les grans. Cal fer un esforç de reconeixement del que representa la petita i mitjana empresa pel teixit empresarial i econòmic del país. En aquest punt de vista, les entitats, associacions i moviments que posen de relleu aquesta importància i afavoreixen el tracte que mereix la pime són absolutament necessaris.

Marta Escobar: Per què la paraula «lobby» arrossega una gran càrrega negativa si ho practiquen associacions, sindicats i entitats, entre altres?

Xavier Gibert: És evident que la paraula lobby té una certa connotació col·loquial que li atribueix aquells factors de relacions que van per canals inconfessables. Aquest és, segurament, l’ús inadequat de la paraula perquè després pot tenir un ús de defensa d’interessos absolutament pública i transparent, que reverteix cap a la persona representada i no cap al lobbista. Això és absolutament legítim però, no obstant això, en el imaginari popular es detrau la paraula o el concepte perquè es veu com una defensa d’interessos il·legítims en front de l’interès general.

Marta Escobar: És important regular els lobbies?

Si tenim codis ètics i de bones pràctiques, tenim un marge suficient com perquè l’activitat de lobby en termes de defensa d’interessos no hagi de tenir una regulació específica.

Xavier Gibert: La veritat és que no ho sé. Aquest país té suficients lleis des del punt de vista penal, mercantil, administratiu… Amb tot això, no sé què hauríem d’aportar ni com regularíem el lobby. Si tenim codis ètics i de bones pràctiques, tenim un marge suficient com perquè l’activitat de lobby en termes de defensa d’interessos no hagi de tenir una regulació específica.

Marta Escobar: A la Llei de Transparència que s’està tramitant al Parlament hi haurà un apartat dedicat als lobbies.

Jaume Pallerols: Per fer un registre però no sé com acabarà. Potser treu la llum a finals d’anys.

Xavier Gibert: Si em féssiu l’entrevista demà segurament us podria donar més informació perquè aquesta tarda, als secretaris, ens porten a una sessió de transparència. Què és el que defineix la condició d’entitat lobística? La defensa d’interessos, d’acord, però això ho tenen molts altres.

Jaume Pallerols: Lobby ho fan les associacions, els sindicats, les plataformes…

Xavier Gibert: Per exemple, quan a una cambra de comerç se li atribueix la defensa d’interessos generals de les empreses?

Jaume Pallerols: Fa lobby. Suposo que serà el món del registre el que ens marcarà. Qui fa lobby, quins interessos defensen i amb qui s’entrevisten en el món polític i administratiu durant l’any.

Xavier Gibert: I l’associació com a tal s’haurà de definir com a lobby?

Jaume Pallerols: A menys que quedin excloses…

Xavier Gibert: El que és evident, encara que no sóc un expert, és que en la mesura que pugui existir un registre, i que en aquest registre s’admeti expressament de manera clara, transparent i poc vergonyant, aquest concepte de lobby, tendeixes a treure-li aquest espectre de l’imaginari de què el lobby és la defensa d’interessos parcials en front dels generals. Potser aquesta funció de registre en la mesura en què tu t’hi defineixes, li afegeix legitimitat perquè no t’amagues.

Jaume Pallerols: Per això nosaltres sempre hem dit que som lobby.

Joan Vilar: Ja comencen a sortir altres plataformes que diuen que fan lobby.

Jaume Pallerols: Nosaltres ja vam sortir de l’armari.

Marta Escobar: Com es viu, des de la secretaria d’Empresa i Ocupació, el problema d’accés de les pimes i els CET als concursos públics?

La política de contractació pública és bàsicament una política de promoció i de dinamisme econòmic que tenen els poders

Xavier Gibert: Hem de partir d’una idea. Quan tu administres recursos que s’han d’aplicar a l’interès general, els recursos públics, que jo sempre dic que són recursos privats que alguns administrem en favor de l’interès general perquè venen de la ciutadania, has de dotar-te d’unes certes normes i d’una sèrie de principis d’igualtat d’oportunitats. Dit això, de la mateixa manera que hi ha un concepte no vergonyant del lobby com a entitat, també hem de dir, sense por a la vergonya, que la política de contractació pública és bàsicament una política de promoció i de dinamisme econòmic que tenen els poders. Des d’aquest punt de vista, hi ha unes normes que cal respectar, però dins d’aquest marge, tu pots orientar d’alguna manera un determinat propòsit de contractació sobre sectors globals és absolutament legítim. És evident que, per la seva pròpia característica estructural, aquests tipus d’empreses tenen moltes dificultats per accedir a tota la complexitat de la contractació pública. Donar facilitats, entenent que també hi haurà àmbits de la contractació en què aquests tipus d’empreses directament no hi arribaran, em sembla legítim i necessari. De vegades hi ha criteris que xoquen com, per exemple, que no tinguis un duro per pagar la llum i que no t’hagis decantat per l’oferta més avantatjosa. Es tracta de trobar un punt d’equilibri.

Marta Escobar: Què es fa des del departament d’Empresa i Ocupació per potenciar els clústers o les UTEs?

Xavier Gibert: Això és difícil que es faci des del departament perquè nosaltres, per exemple, podríem posar de referència un gran concurs com el de la gestió de les tecnologies de la informació. El centre de telecomunicacions va promoure la subcontractació d’empreses catalanes. Estem fent aquest seguiment i això s’està aconseguint perquè hi ha, aproximadament, un 57% de pimes.

Joan Vilar: Nosaltres creiem que hi ha consellers i secretaris molt involucrats en el recolzament de la pime i d’altres amb què ens trobem una porta de ferro blindada com Salut.

Jaume Pallerols: La Generalitat, les diputacions i els ajuntaments estan comprant molt a la llotja del Bernabéu, diguem-li Clece o Valoriza…

Xavier Gibert: Però parleu d’un sector molt concret.

Jaume Pallerols: Parlem del sector de mà d’obra intensiva que n’hi ha bastants.

Joan Vilar: Els mateixos, amb uns altres noms, estan competint en política territorial en obra pública, eh? I ara, secretari, te’ls trobaràs en tots els concursos d’eficiència energètica. No parlem d’un sector de mà d’obra intensiva, sinó de tota la facturació.

Jaume Pallerols: No estem en contra de les grans empreses però el que diem és que hi hagi transparència en les dades i que siguem capaços de canviar els percentatges. Ja entenc que la legislació no permet fer reserves però hem de ser imaginatius. Ara, per exemple, en l’acord marc de neteja s’hi ha posat una clàusula concreta que sí que ajuda a les pimes. Hem d’anar caminant..

Marta Escobar: Ens pot explicar la col·laboració que van tenir per l’acord de govern?

Jaume Pallerols: Uns dinars i reunions. Molta feina.

Xavier Gibert: De fet, seria injust atribuir-me masses mèrits perquè la meva participació com a secretari general en aquell acord va ser molt minsa perquè estava pràcticament cuinat. Jo tenia altres responsabilitats en un altre departament i el vaig conèixer pràcticament fet. Jo me’l vaig creure però la cuina i el perfilat ja estava fet.

Joan Vilar: Ens vas ajudar molt i vam valorar molt la teva visió, que també va servir per aprovar l’acord de govern. I sabem, també, que vas empènyer el conseller Puig.

Marta Escobar: Amb aquest llibre també volem dignificar la tasca política i, per això, m’agradaria conèixer la seva valoració de la desafecció política que es respira avui en dia?

Necessitem la política entesa com la capacitat de mirar amb les llums llargues i més enllà de la gestió i de l’endemà.

Xavier Gibert: Avui, a primera hora, llegia al diari d’ahir algunes paraules de Manel Prat, molt bon amic i company, que deia que és l’hora del polític. Necessitem la política entesa com la capacitat de mirar amb les llums llargues i més enllà de la gestió i de l’endemà. Aquesta és l’hora de la política però això no vol dir que, dissortadament, no hi hagi tanta gent que es dediqui a aquesta tasca. Les posicions són les que són però s’ha de ser capaç de marcar projectes a llarg termini i que il·lusionin a la gent. Una altra cosa que s’ha de dir és que els polítics en general són gent dedicada però tenim masses exemples que fan que la gent pugui pensar que són gent aprofitada i que estan en l’esfera pública per treure un rèdit. És una llàstima perquè, al final, els països només avançaran gràcies a la política. La política és la que ha de poder posar les condicions perquè altres facin progressar el país. L’administració no pot crear llocs de treball però s’ha d’encarregar de posar les condicions perquè altres els creïn. I això és política. Em sap greu i reconec que hi ha molta gent que diu que això és una selva i un cau d’aprofitats.

Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista