Enric Colet: “Era impossible pensar que estaríem estudiant com podríem no discriminar les pimes sense la feina del lobby”

Pere Navarro destaca la importància dels lobbies perquè “es visualitzin algunes situacions” en una reunió amb Lobby Ètic
9 de maig de 2014
Felip Puig: “Els lobbies que representen la realitat empresarial, cultural o social del nostre país han de tenir un paper primordial”
14 de maig de 2014
Mostra-ho tot

Enric Colet: “Era impossible pensar que estaríem estudiant com podríem no discriminar les pimes sense la feina del lobby”

Barcelona, 14 de maig del 2014.-

Amb cada un dels polítics han viscut situacions diferents i especials, situacions úniques que han marcat el seu vincle. El moment més important, que no l’únic, de la seva relació va ser quan Enric Colet era secretari d’Empresa i Ocupació, amb la creació de l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública. El consideren clau per al llibre perquè va ser una persona fonamental per l’Acord de Govern.

Els nostres lobbistes consideren clau el secretari de Justícia perquè sempre “l’hem tingut al nostre costat per a no discriminar a la pime”, però val a dir que també passa el mateix en la situació inversa. Colet confessava que “era impossible pensar que en els departaments estaríem estudiant com podríem no discriminar les pimes, sense la feina del lobby de l’ACEDE al darrere”. Sense ells, admetia, podria ser que els òrgans legislatius només es guiessin de la directiva europea i, d’aquesta manera, “acabaríem contractant totes les grans empreses multinacionals”.

El secretari es mostrava agraït amb ells per la seva insistència en la contractació pública i destacava el paper fonamental que han protagonitzat, de vegades també amb Pimec, “per posar els interessos de la petita i mitjana empresa en el nucli de les polítiques de la Generalitat”.


Jaume Pallerols: Sé que esteu regulant el lobby, que això és un pas molt important, i ens agradaria dir la nostra perquè nosaltres hi podem donar un toc positiu. La Marta, que és la periodista, et farà unes preguntes.

Joan Vilar: Amb cadascú de vosaltres tenim experiències diferents. Amb tu vam fer un pas important amb l’Oficina de Supervisió i Avaluació de la Contractació Pública quan eres secretari d’Empresa i Ocupació. Vas ser una peça clau per l’acord de Govern i, per això, vam voler que fossis un dels entrevistats.

Marta Escobar: Creu convenient l’existència de lobbies que defensin la petita i mitjana empresa davant l’Administració pública?

Enric Colet: No només crec que sigui necessari, sinó que és una exigència fonamental. Els lobbies de les grans empreses, tan a nivell europeu com a nivell de l’Estat s’han imposat en molts aspectes. Les lleis es fan a favor de les grans empreses i, per tant, les petites i mitjanes empreses fan lobby i pressionen en serio, o si no, les grans empreses els estan fent competència deslleial a través de la legislació.

La paraula «lobby» porta una càrrega negativa perquè en un país com el nostre costa molt admetre que hi ha interessos contraposats.

Marta Escobar: Com és, doncs, que la paraula «lobby» arrossega una gran càrrega negativa? Els mitjans de comunicació prefereixen anomenar-los “representants” o “defensa d’interessos”.

Enric Colet: La paraula porta una càrrega negativa perquè en un país com el nostre costa molt admetre que hi ha interessos contraposats. Però els interessos contraposats existeixen, dins de les empreses entre els empresaris i els treballadors; entre les grans empreses i petites, etc. Igual que existeixen coses que ens uneixen a tots i altres que no tant. Si es fa una norma que afavoreix algun tipus d’empresa, exclou una altra. Per tant, hi ha interessos i és lògic que els diferents grups lluitin pels seus interessos. I jo crec que en un país de petites i mitjanes empreses com Catalunya és fonamental que ens comprometem amb el nostre teixit empresarial.

Marta Escobar: I ara que vostès ho estan regulant, per què pensa que és important fer-ho?

Enric Colet: És important regular els lobbies justament per aquesta càrrega pejorativa que tenen però també per una qüestió bàsica, i és per transparència. Què passa quan no s’han regulat els lobbies? Que existeixen i no estan regulats. A la Unió Europea estan perfectament regulats, per tant, no hi ha cap motiu pel qual nosaltres no haguem de fer-ho. Les actuacions són molt més transparents perquè se sap quins són els lobbies que es reuneixen amb l’Administració i amb el Parlament per tal d’influir en els seus interessos. Això és un acte de transparència per la societat.

Marta Escobar: A més, s’estan regulant a Catalunya però no a Espanya. Com és que està sent un dels últims països a fer-ho?

Enric Colet: A nivell de transparència, Espanya és un país molt reticent a regular la transparència. Aquest és un dels dèficits que té. Els ciutadans, quan es queixen de la política, tenen unes raons molt fonamentals, i una d’elles és la falta de transparència. És a dir, les directives sobre transparència en l’Administració pública amb les seves diferents advertències, a nivell europeu fa molts anys que estan aprovades. La major part dels països europeus les compleixen i Espanya no, aquest és un dèficit. I quan hi ha desconfiança social amb l’Administració pública o amb els polítics, és que els hem donat alguna raó.

Els interessos s’han de posar sobre la taula davant la ciutadania. Si estan amagats, la ciutadania no entén què està passant.

Marta Escobar: Com es podria traslladar això a la ciutadania perquè no tinguessin aquest concepte obscur?

Enric Colet: Els interessos s’han de posar sobre la taula davant la ciutadania. Si estan amagats, la ciutadania no entén què està passant. Si quan es discuteix una llei, queda clar quina és la posició dels diferents interessos sobre la llei, la gent entendrà què hi ha en joc en cada cas. Si això s’amaga i es fa de forma oculta, és molt difícil que ho puguin entendre. Realment, nosaltres estem gestionant conflicte d’interessos contínuament, d’empreses i interiors de la pròpia Administració, per exemple, de tots els treballadors de l’Administració. Tothom defensa els seus interessos. Els treballadors de l’Administració amb els sindicats, els partits polítics a través del parlament, les empreses, les associacions, etc.

Marta Escobar: Podríem dir que tothom fa lobby?

Enric Colet: Tothom fa lobby! Quan nosaltres hem de regular una cosa o discutir un pressupost, hi ha gent que ve i que diu que tinguis en compte el tercer sector, l’augment salarial dels treballadors… Per tant, nosaltres, davant d’això, el que hem de fer és establir el que creiem que és el màxim de comú. I això s’estableix a partir del diàleg amb els interessos diferents.

Marta Escobar: Centrant-nos més amb Joan Vilar i Jaume Pallerols, què opina de la feina que fan com a lobbistes i quin valor afegit creu que aporten a la pime?

Enric Colet: ACEDE ha fet un paper fonamental, de vegades també amb Pimec, en posar els interessos de la petita i mitjana empresa en el nucli de les polítiques de la Generalitat. Amb el tema de la contractació pública, amb què no oblidéssim que en la contractació pública també havien de participar les pimes. Certament, la contractació pública va més a la gran empresa que no a la petita i mitjana empresa, comparat amb el teixit del país. Per tant, crec que és legítima aquesta feina de lobby que fan perquè realment ens han ajudat a prioritzar temes. Era impossible pensar que en els departaments estaríem estudiant com podríem no discriminar les pimes, sense la feina del lobby de l’ACEDE al darrere. Com els lobbies del tercer sector, que també ho tenim en compte. Si ens deixéssim portar estrictament per la directiva europea, acabaríem contractant totes les grans empreses multinacionals.

Joan Vilar: Al secretari l’hem tingut sempre al nostre costat per no discriminar la pime. A mi m’agradaria, que la iniciativa feta amb Teresa Pitarch, que expliquessis la formació que vas fer amb els tècnics.

Enric Colet: Aquí vam prendre una decisió que era que arrel de tot el que era l’Oficina de Supervisió, es fes en favor de les pimes. Vam reunir tots els tècnics de contractació al departament i se’ls va explicar aquesta dimensió perquè es tingués en compte, que no pensessin només en la idea que només poden servir-los grans empreses. I que havien de crear algunes condicions perquè les pimes hi poguessin participar perquè aquesta discriminació passa perquè els plecs tècnics i administratius estan excloent moltes empreses d’entrada, simplement per la manera en què redacten les coses. Va ser una sessió molt productiva i que està fent que la gent comenci a variar la forma en què està redactant. Això és un èxit perquè realment no hem de discriminar ningú ni tampoc les empreses, les associacions… Tothom ha de tenir dret a competir i a lluitar pel que és seu.

Joan Vilar: Jo li demano al secretari que sigui el nostre mentor en el tema de la formació. Avui li dèiem al conseller Puig que hi ha algunes conselleries que són més properes a la pime que altres i això és una tasca que et demanem.

L’Administració pública continua sent el primer comprador de Catalunya, per tant, el què fem determina molt el que passa en el mercat.

Enric Colet: La meva experiència em diu que l’Administració pública hi participen funcionaris. La gent que fa carrera administrativa, té poc coneixement del món de les empreses i llavors no en són conscients. Aquesta és la sensibilitat que se’ls ha d’anar despertant, que quan compren, i estableixen polítiques de compra, estan establint directament polítiques industrials i polítiques econòmiques. L’Administració pública continua sent el primer comprador de Catalunya, per tant, el què fem determina molt el que passa en el mercat. I hi ha alguns mercats que els configura la pròpia Administració quan compra. No ser conscient d’això, vol dir que ves a saber què estem configurant. Jo crec que els administradors públics hem de ser molt conscients d’aquest pes que tenim a l’hora de crear mercats o de reforçar les estructures econòmiques del país. S’han de complir les lleis, s’ha de ser transparent i s’han de complir les normes, però pensant que darrere hi ha uns ciutadans que paguen les factures i que necessiten treballar.

Jaume Pallerols: I que, per exemple, que si compreu a la Xina i no ho feu aquí, ho esteu fent en unes empreses que, potser, no són responsables socialment.

Enric Colet: Una de les coses que no pot fer l’Administració és que per un problema de preus, s’acabi fent saltar a les empreses les normes que la pròpia Administració estableix. Això és fonamental. Per exemple, nosaltres podem estrènyer la contractació per un tema econòmic però el que no podem fer és empènyer a les empreses a despenjar-se de convenis col·lectius. Aquesta no és la feina de l’Administració. No podem desmuntar unes polítiques amb unes altres polítiques. La nostra tasca ha de ser social i econòmicament molt responsable.

Jaume Pallerols: Ara et demanem un altre tema, que ja vam parlar amb el president. Heu posat en marxa el Test de pimes i nosaltres us demanem que hi hagi un test de la contractació pública. És a dir, que els plecs de condicions facin medicina preventiva amb aquest test perquè si no després anem al darrere amb recursos, etc.

Enric Colet: Jo parlaré amb la Teresa Pitartch i farem lobby intern a l’Administració amb aquest tema.

Jaume Pallerols: És un check list que diu que l’Oficina li dóna l’ok en la contractació. Així, ens evitarem una conflictivitat al darrere gegant, com anar al tribunal. Li vam donar la idea al president i li va agradar.

Enric Colet: Jo us recolzaré i farem al departament, si convé, la prova pilot.

Joan Vilar: Amb tota confiança, serem els primers lobbistes inscrits?


Joan Vilar i Carreras
Lobbista i politòleg

Jaume Pallerols
Consultor en direcció estratègica i lobbista

Marta Escobar Martí
Periodista